ESPACIOS DE VIDA. CASA, HOGAR Y CULTURA MATERIAL EN LA EUROPA MEDIEVAL

El estudio de la vivienda y de su contenido aporta un amplio abanico de evidencias para conocer multitud de aspectos sobre lo que representaba el espacio doméstico para los hombres y las mujeres del pasado. La casa ha sido y es una gran conquista de la humanidad como fundamento material de la familia, pilar del orden social, realidad moral y política, unidad organizativa y, en la época medieval, célula fiscal y demográfica. Además, en ella convergen numerosas actividades, desde la reproducción del valor agregado doméstico a la transmisión de conocimientos y sentimientos, la socialización de la familia o la producción de la empresa doméstica. Pero, además, la casa no puede percibirse como algo aislado, sino que se debe tener también en cuenta su contenido material, todo el universo de enseres -muebles, vajilla, ropa, etc.- que forman parte de eso que llamamos la "cultura material" de un periodo histórico. Y tampoco debemos olvidar que, en las sociedades complejas, una vivienda es también un bien inmueble, un objeto económico en sí mismo, que puede ser comprado, vendido, donado, dado en herencia, dividido, ampliado o hipotecado. Este carácter poliédrico de la vivienda en la Europa medieval es tratado aquí por investigadores de diferentes disciplinas, desde historiadores a arqueólogos, historiadores del arte o arquitectos, que, en dieciocho trabajos diferentes, proyectan sus miradas convergentes sobre los hogares de la Europa medieval.L'estudi de l'habitatge i del seu contingut aporta un ampli repertori d'evidències per a conèixer múltiples aspectes sobre el que representava l'espai domèstic per als homes i les dones del passat. La casa ha estat i és una gran conquesta de la humanitat com a fonament material de la família, pilar de l'ordre social, realitat moral i política, unitat organitzativa i, a l'època medieval, cèl lula fiscal i demogràfica. A més, hi convergeixen nombroses activitats, des de la reproducció del valor agregat domèstic a la transmissió de coneixements i sentiments; la socialització de la família o la producció de l'empresa domèstica. Però, a més, la casa no es pot percebre com quelcom aïllat, sinó que cal tenir també en compte el seu contingut material, tot l'univers d'estris, mobles, vaixelles, robes, etc., que formen part d'això que anomenem la "cultura material" d'un període històric. I tampoc no hem d'oblidar que, en les societats complexes, un habitatge és també un bé immoble, un objecte econòmic en si mateix, que pot ser comprat, venut, donat, traspassat en herència, dividit, ampliat o hipotecat. Aquest caràcter polièdric de l'habitatge a l'Europa medieval és tractat ací per investigadors de diferents disciplines, des d'historiadors a arqueòlegs, historiadors de l'art o arquitectes que, en divuit treballs diferents, projecten les seues mirades convergents sobre les llars de l'Europa medieval.