«Qualsevol vespre prou clar, des de les platges mateixes de Tànger albirem perfectament els llums d’Algesires, talment com si la ciutat estigués a tocar. Molts dels nois que juguen a futbol en aquelles platges estan a l’atur (cal tenir present que, al Marroc, prop del 70% del jovent tenen menys de trenta anys). Sense feina, i amb poques possibilitats de trobar-ne, s’aixequen a mig matí, apressats per la família que els empeny a fer alguna cosa de profit. Però es passen el dia clavats a les parets, mirant la munió de gent que va amunt i avall…, sense veure el futur. »Un bon dia, algú els explica que es pot marxar a l’estranger, i anar a l’estranger s’ha convertit en una qüestió de prestigi. Fins i tot per als qui tenen estudis, perquè s’adonen que al seu país els títols no són cap garantia per a un bon futur. Tots estan convençuts que, si se’n van, un dia tornaran amb diners i podran construir-se una casa, comprar-se un cotxe, ajudar la família… I és clar, no s’ho pensen dues vegades.»Mohammed Chaib. Ètica per una convivència no és només una aportació sobre com acarar amb garanties el fenomen de la immigració, sinó també un document basat en l’experiència personal de Mohammed Chaib com a immigrant i polític. Una experiència que ens situa en la necessitat d’abordar l’arribada massiva dels immigrants islàmics sense paternalisme ni rebuig.