FRA BERNAT

Fou sotsveguer de Girona, atestat entre els anys 1403 i 1425. Les seves poesies líriques revelen el coneixement dels trobadors i una certa influència d'Ausiàs Marc, la producció del qual s'inicià precisament en el seu temps, i no sembla probable que la influència fos en ordre invers. L'obra coneguda com A la bella Venus és una peça breu en prosa i en vers on són acusades les reminiscències clàssiques, sobretot d'Ovidi, i on l'autor parla del seu amor envers una dama (Nicolaua de Pont, muller de Guillem de Bell-lloc, cosí germà de l'escriptor) d'una manera enigmàtica, però amb una certa elegància. El Llibre de fra Bernat, més de dos mil versos de codolada, és un autèntic i graciós fabliau, amb situacions escabroses entre framenors, en l'acció del qual pren part el mateix autor, que rep els favors d'una monja, tot escrit amb un encertat desgavell narratiu, cruesa i despreocupació moral. La seva obra més ambiciosa és Lo procés de la senyora de Valor contra Bertran Tudela, escrita en prop de tres mil versos apariats i situada al maig de 1406 a Girona.