India Song quizás sea en verdad el fracaso de toda reconstitución. Si hay un logro en India Song, sólo puede tratarse de la ejecución de un proyecto de fracaso. Un desenlace que me llena de esperanza. Creo que lo que puede ser llamado trágico en este caso no es el contenido de la historia que se relata ni el género con el cual se relaciona dentro de la clasificación habitual, sino todo lo contrario: es aquello a partir de lo cual se cuenta esa historia lo que puede llamarse trágico, es decir, poner en una presencia correlativa tanto la destrucción de esa historia por la muerte y el olvido como ese mismo amor que, aun destruida, ella sigue prodigando. Como si la simple memoria de esa historia fuera aquel amor que mana de un cuerpo exangüe, acribillado de agujeros. El terreno de esa historia es esta contradicción, este desgarramiento. Marguerite Duras
Ficha técnica
Traductor: Silvio Mattoni
Editorial: El Cuenco de Plata
ISBN: 9789872161590
Idioma: Castellano
Número de páginas: 201
Tiempo de lectura:
4h 44m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 31/03/2005
Año de edición: 2005
Plaza de edición: Buenos Aires
Alto: 20.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Marguerite Duras
Nascuda el 1914 a prop de Saigon (Cochinchina), filla d'una mare mestra i un pare professor de matemàtiques, Marguerite Donnadieu va ser novel·lista, guionista i directora de cinema francesa, autora de L'amant o La vida material. Es va establir definitivament a França el 1932, on va publicar la seva primera novel·la (Les Impudents), sota el pseudònim de Marguerite Duras, el 1943. Les experiències que va viure amb la seva mare a Indoxina la van inspirar per escriure la novel·la Un dic contra el Pacífic, amb la qual es va donar a conèixer per al gran públic el 1950. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar a París amb la Resistència, per la qual cosa va ser deportada a Alemanya. Va ser resistent durant la Segona Guerra Mundial, comunista fins al 1950, i va participar activament en el Maig del 68. Va desenvolupar una intensa activitat en els camps del periodisme, la novel·la, el teatre i el cinema, i va escriure i dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. Va escriure el guió de la cèlebre pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida per Alain Resnais. Va morir el 3 de març de 1996 a París. Inicialment propera a la línia existencialista de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, després es va acostar als postulats del «nouveau roman» d'Alain Robbe-Grillet, tot i que les seves novel·les no es limiten mai al mer experimentalisme, sinó que deixen entreveure un alè intensament personal i viscut.