Gerard Labrunie (París, 1808-1855), conegut literàriament amb el pseudònim de Gérard de Nerval, avui dia és considerat com un dels poetes romàntics francesos més profunds i originals, i una de les figures més torbadores de tots els temps. Si la poesia moderna comença amb Baudelaire, Nerval l'anuncia i en certa manera s'hi anticipa; la seva obra, per altra banda, influeix d'una manera decisiva en els poetes simbolistes i es converteix en model i referència obligada per als surrealistes.
Nerval se'ns apareix com un home víctima dels fantasmes nascuts del seu pensament i que es complau en un perpetu ensonyament. Deixant-se envair més i més per l'imaginari, es va esforçar per «dirigir el seu somni», si més no en una certa mesura, bo i alimentant-lo amb un incessant canvi d'orientació: lectures estranyes o insòlites, viatges per Europa o per l'Orient Mitjà.Per ell el fantàstic es troba més a la ment de l'observador que no pas en els objectes observats. Podem dir que Nerval reconegué al fantàstic com un mitjà d'escapar a les contingències de la vida ordinària i, en particular, a les servituds del temps i de l'espai. Era, per dir-ho així, normal que un creador de mites personals com demostra ser-ho en obres copm Sylvie (1853), Pandora (1853-4) i sobretot Aurèlia (1855) fos també un contista fantàstic excel·lent, qua...
Ficha técnica
Traductor: Alfred Sargatal i Planas
Editorial: Mcgraw-hill
ISBN: 9788476120095
Número de páginas: 71
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 08/11/1984
Año de edición: 1984
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
L'arca
L'arca
Número: 12
Especificaciones del producto
Escrito por Gérard de Nerval
Gérard de Nerval, seudónimo literario de Gérard Labrunie, fue un novelista, poeta y traductor, y una de las figuras clave del romanticismo francés. Nació en París en 1808, y su vida estuvo marcada por continuas crisis personales y problemas de salud mental, que influyeron profundamente en su obra. De joven trabajó como aprendiz en una imprenta, y fue periodista y ayudante de notario. También tradujo algunas obras de Goethe, empezando en 1826 por Fausto, y escribió varias piezas dramáticas en colaboración con Alexandre Dumas. Entre su producción literaria, no muy extensa, destacan las obras 'Viaje al Oriente', 'Aurélia', 'Sylvie' y 'Las quimeras', que contiene el célebre soneto «El desdichado». Convertido en un personaje extravagante de la bohemia parisina, atormentado y consumido por sus problemas económicos, se quitó la vida en 1855, dejando un legado imperecedero que influiría notablemente en escritores como Marcel Proust y los surrealistas.