Sinopsis de LA VIE MATERIELLE MARGUERITE DURAS PARLE A JÊROME BEAUJOUR
Ce livre n''a ni commencement ni fin, il n''a pas de milieu. Du moment qu''il n''y a pas de livre sans raison d''être, ce livre n''en est pas un. Il n''est pas un journal, il n''est pas du journalisme, il est dégagé de l''événement quotidien. Disons qu''il est un livre de lecture. Loin du roman mais plus proche de son écriture - c''est curieux du moment qu''il est oral - que celle de l''éditorial d''un quotidien J''ai hésité à le publier mais aucune formation livresque prévue ou en cours n''aurait pu contenir cette écriture flottante de " La vie matérielle ", ces allers et retours entre moi et moi, entre vous et moi dans ce temps qui nous est commun. M. D.
Ficha técnica
Editorial: Gallimard
ISBN: 9782070387175
Idioma: Francés
Número de páginas: 180
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 26/02/2018
Plaza de edición: Paris 1994
Colección:
Folio (Gallimard)
Folio (Gallimard)
Número: 2623
Especificaciones del producto
Escrito por Marguerite Duras
Nascuda el 1914 a prop de Saigon (Cochinchina), filla d'una mare mestra i un pare professor de matemàtiques, Marguerite Donnadieu va ser novel·lista, guionista i directora de cinema francesa, autora de L'amant o La vida material. Es va establir definitivament a França el 1932, on va publicar la seva primera novel·la (Les Impudents), sota el pseudònim de Marguerite Duras, el 1943. Les experiències que va viure amb la seva mare a Indoxina la van inspirar per escriure la novel·la Un dic contra el Pacífic, amb la qual es va donar a conèixer per al gran públic el 1950. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar a París amb la Resistència, per la qual cosa va ser deportada a Alemanya. Va ser resistent durant la Segona Guerra Mundial, comunista fins al 1950, i va participar activament en el Maig del 68. Va desenvolupar una intensa activitat en els camps del periodisme, la novel·la, el teatre i el cinema, i va escriure i dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. Va escriure el guió de la cèlebre pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida per Alain Resnais. Va morir el 3 de març de 1996 a París. Inicialment propera a la línia existencialista de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, després es va acostar als postulats del «nouveau roman» d'Alain Robbe-Grillet, tot i que les seves novel·les no es limiten mai al mer experimentalisme, sinó que deixen entreveure un alè intensament personal i viscut.