MASCULINIDADES EN VERTICAL

El primer franquisme va suposar per a Espanya una reacció en contra de la igualtat i la llibertat, on el gènere va travessar tots els àmbits de la societat. Des de la història de les masculinitats, es demostra que les cultures polítiques franquistes no van concebre per al seu país i les seues llars un únic “Juan Español”, personificació de l’home del carrer. S’explica com va arribar a ser dominant una masculinitat meitat monjo meitat soldat, fins que va ser superada per una altra al final d’aquestes dues dècades: el productor. Entre l’autarquia i el desenvolupisme, el treball mai va deixar de ser una qüestió rellevant per a regir les vides dels espanyols i les espanyoles, i les seues relacions quotidianes es van jerarquitzar de manera radical des de l’alineament de la dictadura de Franco amb els feixismes fins al seu oberturisme il·liberal. Qualsevol intent de comprendre l’autoritat, el poder i la violència des d’un enfocament de gènere resulta incomplet si no s’atén a l’organització de les seues diverses encarnacions masculines.