L''òpera d''Arnold Schönberg Moisès i Aaron és una de les manifestacions artístiques més significatives del segle xx justament perquè el compositor vienès va saber plasmar d''una manera aguda i radical les profunditats més pregones de l''ésser humà en uns temps de màxima conflictivitat.
Moisès i Aaron constitueix una escenificació del brutal i insuperable contrast entre la utopia i la realitat, entre la inefabilitat de l''ideal i la seva caiguda o subjecció a la paraula. Aaron escenifica la bellesa; Moisès, la veritat. La trama argumental gira sobretot a l''entorn del total antagonisme entre la religió del poble —que sempre posseeix una tirada més o menys idolàtrica— i la veritat nua i pura —que molt sovint ha donat lloc a una perillosa idolatrització del concepte.
El Déu de Moisès es defineix per la seva inaccessibilitat absoluta al pensament verbalitzat, a l''articulació conceptual o a qualsevol imatge. Per això, des de la perspectiva de Moisès, la llengua d''or d''Aaron, la seva acrobàcia oratòria, el seu verb sonor i encisador, sigui quina sigui la seva utilitat política, pragmàtica i «religiosa», és una condemnable traïció a la revelació sinaítica. La divinitat mosaica habita l''altra cara —inaccessible i inefable— del silenci.