Soc la guitarra de lOvidi Montllor. He vist fàbriques, escenaris, somnis i silencis. I ara tho vull contar: la vida dun home que va fer de cada cançó una barricada damor i de llibertat. Perquè lOvidi no va arribar a aquest món per agradar: va arribar-hi per a remourens. Per fer-nos pensar, per fer-nos riure, per fer-nos cantar. I, encara avui, si pares bé lorella, la seva veu et despertarà.