Una veu destacada del marxisme contemporani ens ofereix un assaig pedagògic i clarificador sobre els principis teòrics fonamentals del marxisme tot refutant les principals crítiques, sovint poc fonamentades, a les que s'enfronta aquesta disciplina. En aquest llibre combatiu i controvertit, Terry Eagleton contesta el prejudici que el marxisme está mort i acabat. Prenent deu de les objeccions més habituals al marxisme que condueix a la tirania política, que ho redueix tot a allò econòmic, que és una forma de determinisme històric, etc., demostra en cada cas com aquestes suposicions busquen clarament la paròdia del pensament real de Marx. En un món en qué el capitalisme ha estat sacsejat fins a les seves arrels per algunes crisis importants, Per qué Marx tenia raó és tan urgent i oportuna com valent i sincer. Escrit amb l'enginy, l'humor i la claredat habituals d'Eagleton, aquest és un llibre pensat per un públic ampli i divers.
Ficha técnica
Traductor: Lola Fígols
Ilustrador: Pep Boatella
Editorial: Tigre de Paper Edicions
ISBN: 9791387645014
Idioma: Catalán
Número de páginas: 208
Tiempo de lectura:
4h 54m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 12/03/2025
Año de edición: 2025
Plaza de edición: Es
Colección:
ASSAIG
ASSAIG
Serie/Saga: ASSAIG
Número: 202
Alto: 12.5 cm
Ancho: 14.5 cm
Peso: 300.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Terry Eagleton
Terry Eagleton (Salford Inglaterra, 1943) es crítico literario y de la cultura. Estudió y se doctoró en el Trinity College de Cambridge, y obtuvo la cátedra John Rylands de Teoría Cultural de la Universidad de Mánchester, donde enseña actualmente. Discípulo del crítico marxista Raymond Williams, sus publicaciones más recientes evidencian un interés renovado por los temas teológicos. Otra de las grandes influencias teóricas de Eagleton es el psicoanálisis. Entre sus últimos títulos publicados están su libro de memorias El portero (Debate, 2004), Después de la teoría (Debate, 2005), Terror santo (Debate, 2008), Por qué Marx tenía razón (Península, 2011) y Esperanza sin optimismo (Taurus, 2016).