Coetani de Sigmund Freud (1856-1939), a qui va tractar amb assiduïtat, Stefan Zweig li va dedicar aquesta saborosa biografia l?any 1931. És un retrat molt viu de la personalitat de Freud i de la seva aportació a la història de la cultura. Zweig destaca la gosadia intel·lectual de Freud a l?hora d?explicar quines pulsions mouen l?ésser humà i ofereix una síntesi molt acurada d?algunes de les seves grans intuïcions: la descoberta de l?inconscient, la interpretació dels somnis, la tècnica de la psicoanàlisi, el món del sexe? «Gràcies al magnífic descobriment de Freud, la psicologia científica traspassa per fi els seus límits acadèmics i teòrics i arriba fins a la vida pràctica. Gràcies a ell, la psicologia com a ciència es pot aplicar per primer cop a totes les formes de l?esperit creatiu. Només ara la psicologia pot contribuir a la formació de la persona en la pedagogia, a la curació del malalt en la medicina, al judici del dement en la justícia, a la comprensió de l?esperit creatiu en l?art; en intentar explicar a l?individu, i només a ell, la individuació sempre única, ajuda alhora tots els altres. Perquè quan un ha après a comprendre l?ésser humà en un mateix, el comprèn en tots els altres.»
Ficha técnica
Editorial: Fragmenta
ISBN: 9791387548117
Idioma: Catalán
Número de páginas: 128
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 15/11/2025
Año de edición: 2025
Plaza de edición: Barcelona
Número: 102
Alto: 21.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Stefan Zweig
(Viena, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942). Es uno de los autores más queridos de la literatura centroeuropea. Nacido en el seno de una familia judía acomodada, accedió a la universidad y llevó a cabo una exitosa carrera como escritor y periodista. Muchas de sus obras —entre las que destacan especialmente El amor de Erika Ewald (1904), Carta de una desconocida (1922), Veinticuatro horas en la vida de una mujer (1927), Viaje al pasado (1929) y Novela de ajedrez (1941), publicadas en esta colección— alcanzaron un gran éxito. Con la irrupción del nazismo, se exilió primero en Londres y después en Brasil, donde, ante la posibilidad de un futuro dominado por el Tercer Reich, se suicidó.