La Maria, una nena de vuit anys, no era pas una caguetes. Però tenia un secret, i era que quan es ficava al llit i l#habitació quedava a les fosques, no podia tancar els ulls. Perquè si els tancava venien tots: les gegantes de somriures esdentegats, el pingüí caníbal, les sabates esclafadores... Tenir un secret com aquell era una cosa horrorosa, perquè ningú no en sabia res i ningú no l#ajudaria mai! Estava sola! Però una nit va trobar al jardí de casa el senyor Colera, una eruga que parlava, que li va presentar el senyor Naceus, un eriçó, que la va portar al roure on vivia el Gran Duc, el mussol, que li va explicar que per resoldre el seu problema havia d#anar a la Gran Muntanya Plena de Perills. La Maria, el senyor Colera i el senyor Naceus hi van anar, a la Gran Muntanya, i hi van viure una aventura extraordinària. I, al final, la Maria va trobar la manera de poder tancar els ulls, quan l#habitació quedava a les fosques, sense que vingués cap monstre.
Ficha técnica
Ilustrador: Nuria Feijoo Antolín
Editorial: Cruïlla
ISBN: 9788466140225
Idioma: Catalán
Número de páginas: 112
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 17/03/2016
Año de edición: 2016
Plaza de edición: Es
Colección:
El Barco de Vapor Azul
El Barco de Vapor Azul
Número: 179
Alto: 19.0 cm
Ancho: 12.0 cm
Grueso: 1.0 cm
Peso: 126.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Roser Atmetlla Andreu
Va néixer a Blanes l#any 1963, un hivern de grans nevades. Després, a l#agost, hi va haver grans inundacions. Al cap de quatre o cinc anys va aprendre a llegir. Va ser el primer #i potser el més gran# descobriment de la seva vida. Ha llegit i llegeix molt. Tot el que pot! I sempre li sembla que no és gaire i que no té prou temps. No està d'acord amb la frase: #Una imatge val més que mil paraules#. Mil paraules poden expressar realitats o irrealitats més que complexes! Va començar a escriure als tretze anys: un diari. El que tenen els diaris és que ens agrada poder-los tancar amb un forrellat, però es comencen i no s#acaben. Aquest era diferent, era una llibreta qualsevol i la va acabar. Potser això ja volia dir alguna cosa? Des d'aquell moment no ha deixat d'escriure. Tot i que no va publicar la seva primera novel·la fins als trenta-cinc anys, als divuit ja parlava de ser novel·lista. La feina li ha resultat llarga, tan difícil com divertida... i essencial. Sempre ha dit que, per ser escriptora, no calia publicar. Ara ho sap. I com que sovint feia al revés del que li aconsellaven a casa, al llarg d'aquests anys també ha mirat que l'escriure no li fes perdre el llegir...