Adrià Pujol Cruells

Aquest assaig té lloc a la cua d?una oficina de correus. N?hi ha per a una bona estona. Després d?intercanviar quatre paraules amb l?home que té davant, Adrià Pujol Cruells es llança a especular: ¿Qu

Un bon dia en Iakim, arquitecte barceloní instal·lat a l'Emporda, entra en un bar i contempla estupefacte uns clients habituals que intercanvien dards enverinats. Les ofenses van pujant de to i l'espectador esta convençut que arribaran a les mans. Però no, només s'estan collonant. El collonar és una forma cantelluda de sentit de l'humor. No és una singularitat empordanesa, però en aquestes terres esta considerat disciplina olímpica...

«Si de joves tenim els braços i la fantasia per modificar el món, de grans ens queden els discursos per apedaçar-lo, o per imaginar-lo d’una altra manera…», i això és exactament el que es fa al banc

En la cola de Correos, un hombre solo. Ni por asomo: un escritor nunca está solo. En su cabeza encresta diálogos consigo mismo y con toda aquella que se cruza entre sus orejas, tiene a bien trenzar neuronas y acepta la invitacion a dar otra vuelta de tuerca a las peculiaridades del lenguaje, a las maldiciones y milagros de las lenguas y a los infinitos recreos y abismos que la literatura posibilita y sugiere. ¿Y si hablar, leer y escribir no fueran solo hablar, leer y escribir? Adria Pujol Cruells, discolo y diletante, lo tiene claro: especula aude.Divertido, travieso, corrosivo, polifonico y a ratos lenguaraz. Discolo y diletante. Jordi Punti, El Periodico

Barcelona té l’habilitat de viure immersa en un batibull considerable. Els Jocs Olímpics, el Fòrum, els okupes, les acampades, els preus que pugen, la gent que passa i els carrers, que es queden. La

Un programador de videjocs investiga el punt en que va perdre el control de la seva vida.En Jonàs, programador de videojocs i propietari d’una petita empresa,áfa de professor a Figueres a un

Com sobreviure i no morir en l'intent. Acabo d'estrenar el meu DIARI de VACANCES. Vull explicar tot el que anem fent durant l'estiu. La nostra família voltarà un mes per França, de càmping en càmping

Acabo de estrenar mi DIARIO de VACACIONES. Quiero explicar todo lo que hagamos este verano. Vamos a recorrer Francia de camping en camping con la furgoneta nueva. ¡Va a ser alucinante! Papá nos ha advertido que debiamos salir temprano, por no se que de la

El golafre és víctima i culpable. La golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. Llevat dels dies assenyalats en què el tiberi i el descontrol són de recepta, i tret dels que

El glotón es víctima y culpable. La glotonería ha pasado de ser una ofensa a Dios a ser un pecado social. Salvo en los días señalados en los que la comilona y el descontrol son de recibo, y aparte de los que tienen bula por cargo o por oficio, la glotoneria despendolada suele considerarse de mal gusto. La gula ha mutado en enfermedad: ha pasado de vicio voluntario a infortunio hereditario, de pecado de ricos a pecado de todos, de depravacion individual a tendencia social. Hemos socializado las virtudes, pero tambien las taras.Con una prosa de gran riqueza expresiva, Adria Pujol ofrece un recorrido muy singular por la tradicion literaria, cinematografica, artistica e iconografica de Occidente en torno a la gula.La serie Pecados capitales pretende ofrecer una vision fresca y rigurosa de cada pecado de la mano de nuevas voces del ensayo.

Una novel·la irreverent i divertida d’un dels autors mes interessants de la narrativa catalana actual.La primera novel·la sobre la postguerra civil a Catalunya que no parla ni de la postguerra ni de Catalunya. Nascut l’any 1942, en condicions ben galdoses, el protagonista es agraciat amb poders sobrehumans. El que passa es que no els aprofita de la manera que voldria Deu, el mentor i pare a l’ombra, un deu en hores baixes, a punt d’acabar-se. Militars, prostitutes, wagnerians, gitanos, obrers i criades, el panorama de Mr. Folch no es per cantar victoria, pero ell fara que aquest raco del mon sigui una mica millor.

Estructurat en 12 capítols, un per a cada mes de l'any, el nou llibre d'Adria Pujol dibuixa, a la manera d'un fris, un retrat de la societat barcelonina actual. Amb la mirada descreguda d'un antropòleg que se sent, tanmateix, part de la comunitat observada, l'autor s'interroga sobre què vol dir ser barceloní.

El fill del corrector / Arre, arre, correctorpodría inaugurar -efecto papallona- nuevos géneros literarios: el de la lectura de irritación, el de la permeabilidad irruente…El fill del corrector / Arre, arre, correctorpodría ser, a la forma macedoniana, quizás la primera novela catalana buena. Si fuera una novela.

Fa anys que anem a manifestacions cada 11 de setembre. Hem fet consultes i concentracions, sovint amb els nostres fills. Per a ells ja és una tradició més del calendari. Però l’1 d’octubre va ser dif

Aquest llibre és el miratge d'unes memòries, el retrat d'una generació nascuda amb l'anomenada democràcia, i també a l'empara d'un món que mirava endavant amb la promesa d'un futur tan esperançador com probablement utòpic. Escrites amb intel•ligència, ironia, valentia i tendresa, aquestes pàgines enllacen a la perfecció tradició i modernitat, i traspuen a voltes ressentiment, a voltes nostàlgia per un país mitificat i per aquella part del riu on "ja no nedarà mai més". Adrià Pujol ens convida a trepitjar l'Empordà, conscient que és matèria molt suada, trillada, enaltida i batuda. Per això ho fa fugint de convencionalismes, de tòpics i amb la sinceritat de qui escriu sobre un món que estima i que per això mateix no simplifica. Serveix el joc des de les dues bandes de la barrera, perquè al capdavall és un empordanès de Barcelona o un barceloní de l'Empordà, en qualsevol cas "un neuròtic del seu passat". Amatent als tòtems que l'han precedit, però ignorant-los el punt just, l'autor ens descriu paisatges, esdeveniments i persones amb una llengua vivaç, rica, potent, i sovint al llindar del joc de paraules. "L'endemà de morir-se'm la mare, de nit me'n vaig anar de festa, pel poble, flanquejat pels amics de sempre que, en aquest cas, se'ns veia realment desorientats, perquè érem joves...".

"Barcelona tiene la habilidad de vivir inmersa en un revoltijo considerable. Los Juegos Olímpicos, el Fòrum, los okupas, las acampadas reivindicativas (precursoras del 15M), los precios que

Llegir, escriure i publicar són activitats correlatives, però a la vista de segons quines obres això no és cap axioma. N?hi ha que sembla que s?hagin posat a escriure sense haver llegit gaire, i n?hi

En la cola de Correos, un hombre solo. Ni por asomo: un escritor nunca está solo. En su cabeza encresta diálogos consigo mismo y con toda aquella que se cruza entre sus orejas, tiene a bien trenzar