Amélie Nothomb, página 3 de 10

El protagonista d’aquesta història no té una identitat fixa. Canvia de nom i de vida com qui canvia de camisa. Fa de missatger a París, però es fa passar per un home culte i en realitat és un assassí

"Sulphuric Acid" tells the story of a reality TV death camp, which has become the nation's obsession - an amoral spectacle played out through the media. It is a blackly funny and shocking satire on the modern predilection for reality television and celebrity, in which the audience at home develops a taste for blood.

Excel•lent relat iniciàtic situat de nou al Japó, Ni d'Eva ni d'Adam narra l'original educació sentimental de Nothomb als braços d'en Rinri, un japonès primíssim i lector de Stendhal, i explora, sempre entre la ironia i la tendresa, tots els estats emocionals lligats al primer amor. Decidida a aprendre la llengua del país, Nothomb es converteix en professora de francès per a autòctons, però el primer alumne que té esdevé ràpidament el seu amant. Ben diferent del retrat que va fer del Japó a l'esplèndida Estupor i tremolors, el xoc de cultures dóna lloc, aquesta vegada, a situacions hilarants, conflictes entranyables i insospitats jocs amorosos. Reprenent l'estil autobiogràfic que tan bé li funciona, Nothomb desgrana les contradiccions de la relació amb en Rinri, confessa la seva mandra crònica i la baixa intensitat del seu enamorament, alhora que es planteja casar-se amb el japonès, que podria ser el marit ideal. Àgil, intel•ligent, molt divertida i fantàsticament ben escrita, Ni d'Eva ni d'Adam és sens dubte una de les millors novel•les d'aquesta escriptora tan poc convencional.

Il n'y a pas d'échec amoureux.

Primero fue la perdida de un gran amor. Despues el bloqueo de las emociones y, más tarde, el descubrimiento de que ya no había vuelta atrás. Así empieza este libro intimista y descarnado en el que un hombre de identidad cambiante descubre que la unica manera de recuperar el placer es con experiencias radicalmente nuevas. El primer umbral sera la musica de Radiohead. El segundo, el asesinato. Mata por encargo, al principio, y despues las victimas son elegidas al azar. Hasta que un dia se enamora... La pluma de Amelie Nothomb se encarna en una voz masculina, en un Yo frio y distante, no exento de ironia, que nos reta a desvelar el secreto que esconden las paginas del diario del asesino.

El dia que es proposa segrestar el seu avió i provocar un accident aeri, en Zoïle ha arribat d'hora a l'aeroport. Mentre espera que el cridin per embarcar, apunta en una llibreta els motius que l'han dut a prendre aquesta decisió tan dràstica. Perquè en Zoïle no és un terrorista, és un enamorat. I la seva recapitulació girarà sobre la seva estimada, la bella Astrolabe, i la dona que ha fet impossible aquest amor, una novel·lista estranya i pertorbadora que absorbeix completament la vida de l'Astrolabe... El Viatge d'hivern dóna curs a la passió d'Amélie Nothomb pels noms propis i per les trames extravagants i esperpèntiques, i construeix un món molt a la seva mida.

Aquesta novel•la d'inspiració autobiogràfica, i que en el seu dia va obtenir un gran èxit entre els lectors i la crítica francesa, explica la història d'una jove belga que comença a treballar a Tòquio en una gran companyia japonesa. Però al Japó actual, fortament jerarquitzat, la jove porta el llast d'un doble handicap: ser una dona i ser occidental. Aquesta doble condició la convertirà en el blanc d'una allau d'humiliacions i d'una progressiva degradació laboral que la portarà del món de la comptabilitat a servir cafès, encarregar-se de la fotocopiadora i per acabar-ho d'arrodonir, ocupar-se de la neteja dels lavabos d'homes.

Novel·la negra que gira al voltant de la suplantació de personalitat.Si un convidat mor de sobte a casa seva, sobretot no avisi la policia", pontifica algú en un sopar, i Baptiste Bordave segueix aquest peculiar consell quan un personatge misterios -Olaf Sildur, un multimilionari suec- apareix a casa seva, li demana de fer una trucada i mor sobtadament a la sala d'estar. A partir del moment en que Baptiste decideix fer passar el cadaver del suec pel seu propi, se submergeix en una vida de somni, oci i plaers en un oasi en forma de mansio de luxe i amb gust de xampany. Un oasi habitat per una bellesa nordica a la qual Baptiste, que ara es Olaf, anomena Sigrid. Aquest sera l'escenari en que s'esdevindra una sorprenent historia d'amor, amb el rerefons sempre terrorific i fascinant de la usurpacio d'identitat, i el misteri de la mort de l'autentic Olaf Sildur. Pero A les meves ordres es, abans que res, una faula sobre la conquesta de la llibertat d'un no-ningu. D'un home sense atributs del segle xxi al qual un dia es concedeix el desig de començar una nova vida. Qui no es desentendria del cadaver d'aquest doble que ha mort davant nostre en canvi de la vida somiada?a

Il y a un instant, entre la quinzième et la seizième gorgée de champagne, où tout homme est un aristocrate.

Todo empieza cuando una novelista llamada Amélie Nothomb recibe una carta de uno de sus lectores. Se trata de un soldado norteamericano, Melvin Mapple, que le escribe desde el frente. En Irak, Mapple contrae una enfermedad, comun entre los soldados. Y es la existencia de este padecimiento lo que deja al lector en estado de shock, lo hechiza y lo sume en un relato alucinante en el que, como en otras novelas de Nothomb, el protagonista absoluto es el cuerpo. Un cuerpo distinto, repudiado, que, para sobrevivir, alumbrara una nueva identidad, Scherezade, con la que el yo desdoblado de Mapple iniciara una suerte de idilio. Una vez mas la prosa afilada y transgresora de la escritora belga mantiene al lector en vilo hasta el final, pues muy pronto el soldado norteamericano se revela como un maestro en construir ficciones que supera en su arte al de la misma Nothomb, destinataria de sus misivas.Auna los ingredientes que han hecho de esta escritora el gran fenomeno editorial de las letras francesas en la ultima decada. Divertida, emocionante y muy delirante. Fortalecera a los seguidores de este culto literario que palpita aqui con una luz deslumbrante (Charo Ramos, Diario de Sevilla).Alta cultura y humor negro como el mejor chocolate belga (Sergi Doria, ABC).La mejor de todas sus novelas... Ahora va mas alla de la autoficcion y se disecciona a si misma como escritora sin pudor ni autocompasion (Aloma Rodriguez, Heraldo de Aragon).

« Au premier regard je la trouvai si jeune que je la pris pour un garçon de quinze ans. » Amélie Nothomb Tous les romans d’Amélie Nothomb sont publiés aux Éditions Albin Michel : Hygiène de l'ass

«Pour un écrivain, il n'est pas de plus grande tentation que d'écrire la biographie de son assassin. Robert des noms propres : un titre de dictionnaire pour évoquer tous les noms qu'aura

« Aucun journal, aucune agence de presse, aucune historiographie n'a jamais mentionné la guerre mondiale du ghetto de San Li Tun, qui dura de 1972 à 1975. C'est à la faveur de cette barbarie

Una nova entrega autobiogràfica d'Amelie NothombUna forma de vida es una nova entrega autobiogràfica d'Amelie Nothomb, una de les autores mes importants del panorama europeu actual. Aquí ens reprodue

Pour son dernier roman, Amélie Nothomb s’est inspirée du conte de Charles Perraut qui la fascine depuis son plus jeune âge et auquel elle avait besoin d’apporter quelques précisions : « J’ai toujo

Todo lo que amamos se convierte en una ficción. De las mías, la primera fue Japón." Con esta estimulante frase Amelie Nothomb abre La nostalgia feliz. Anuncia una nueva entrega de sus ficciones autobiograficas. En la novela la belga retoma el hilo de Ni de Eva ni de Adan, la narracion de un idilio de juventud de su sosias literaria con Rinri. Dieciseis años mas tarde, Nothomb acepta la invitacion de una television francesa de regresar a su pais natal. Alli no solo se reencontrara con Rinri, sino tambien con su niñera, Nishio-san. El Japon de Nothomb son sus origenes y un Shangri-La literario. Un pais al que pertenece pero que le es extranjero: o sea, un oximoron, como tambien parece serlo el titulo de la novela. El lugar en el que nacio, y en el que se crio durante sus primeros cinco años, pero en el que, como hija del embajador belga, creceria inmersa y traspasada por una peculiar mixtura cultural. Y esto dota a su vital y melancolica prosa de una descacharrante lucidez. "Lo que has vivido", escribe Nothomb en el delicioso arranque de su nueva novela, "te deja una melodia en el interior del pecho: esa es la melodia que, a traves del relato, nos esforzamos en escuchar." Gocemos con esta nueva partitura, pues sin duda suena muy bien.