Antoni Martí Monterde

Tothom té prou clar què és una ciutat, i fins i tot una metròpoli, però no és tan evident què es pot considerar una capital cultural. Aquest terme s’empra sovint per parlar de Londres, Berlín o Pa

"Estudio de historia comparada de intelectuales, investigación literaria de primer orden o novela familiar con Borges, este ensayo parte de la revisión implacable de la figura de Guillermo de Torre

Joseph Texte (París 1865-1900) va ser el primer catedràtic de Literatura Comparada de França —concretament a la Université de Lyon— i, per tant, pioner del comparatisme acadèmic a Europa. Mort premat

Galardonado con el Premi d'Assaig «Càtedra Blasco», el punto de partida de este libro es una reflexión sobre la relación entre la escritura (el relato, el ensayo autobiográfico) y su entorno físico.

"La erosión" es un relato de viaje a la Argentina de 1996 y 1998. Es un libro sin forma concreta, entre el diario literario y la ficción autobiográfica, pero con un eje continuo perfectamente identificable: la tradicion literaria europea del viaje a la Argentina de escritores e intelectuales, que sirve para ir contando las ciudades por donde discurre el relato al hilo de la historia de emigrantes, viajeros y, sobre todo, exiliados. Asi, en las paginas de La erosion aparecen Santiago Rusiñol, Antoni Lopez Llausas, Josep Pla, Julio Camba, Le Corbusier, Ramon Gomez de la Serna, Jose Ortega y Gasset, Witold Gombrowicz, Maria Teresa Leon y Rafael Dieste, entre otros escritores europeos; entre los argentinos destaca la presencia de Victoria y Silvina Ocampo, Julio Cortazar y, sobre todo, Macedonio Fernandez. De los unos y los otros, el autor se siente huesped y complice al mismo tiempo, entre estaciones de ferrocarril abandonadas, Cafes y librerias de viejo en un pais que se intuye en el umbral de un colapso que efectivamente tendria lugar pocos meses despues de la primera edicion en catalan de este libro, en 2001

Què tenen en comú ciutats com París, Madrid i Nova York? Des del punt de vista de la modernitat, molt; des del punt de vista de la literatura catalana comparteixen també una idea urbana convertida en

Un llibre de viatge que és també assaig, diari, prosa poètica, conte.L’erosió va obtenir el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre de narrativa de l’any 2001.L’erosió és un r

Si la modernidad es una civilización de la palabra, y la nuestra una cultura de la conversación, la vida de Café ocuparía en ella un lugar central al ser autopercepción y desvelamiento, transformación e interrupcion de la individualidad moderna. Una sabiduria ironica se hace densa en el Cafe entre el zumbido y el rugido de la sociedad. Pero, ademas, algo decisivo paso cuando alguien se sento en una mesa junto a una ventana, pidio un cafe, tomo un papel y se puso a escribir. Poetica del Cafe explora ese espacio literario, precisamente por literario; una singular institucion cuya pieza fundamental es el escritor mismo, que se descubre en su soledad mundana y la escribe, gesto del que surgen importantes renovaciones literarias. Eludiendo el mero inventario de locales o de autores, este es un libro sobre Hazlitt, Diderot, Voltaire, Balzac, Larra, Galdos, Poe, Baudelaire, Verlaine, Kraus, Altenberg, Unamuno, Roth, Camba, Zamacois, Gomez de la Serna, Cansinos-Assens, Apollinaire, Breton, Pla, Zweig, Canetti, Polgar, Marai, Sartre, Magris..., y sobre The Grecian, Florian, Procope, Regence, Lorencini, Central, Griensteidl, Museum, Els Quatre Gats, New York, Philadelphia, Flore, Aux Deux Magots, Pombo, Levante, Suis, Norat, San Marco, y otros muchos Cafes de nombres olvidados.

L’etapa esplendorosa de la literatura catalana de principis del segle XX es produí gràcies a un estol d’escriptors que desplegaren la seva activitat tant en el terreny de la ficció com en el de la cr

Memòries d’un vagó de ferrocarril. Història sentimental del corredor mediterrani és el resultat d’una vida estretament vinculada als trens: des dels primers records d’infantesa al trenet a València,

Catalunya és un dels pocs llocs d’Europa on no hi ha euroescepticisme;els catalans sempre hem estat immoderadament europeistes,i aquest tret característic de la nostra societat es deu, sobretot,gràci

La literatura comparada té, a Catalunya, una tradició que pot considerar-se lògica i paradoxal alhora. La modernitat cultural que ha caracteritzat el país ha afavorit una crítica literària amb una di

La figura de l’intel·lectual europeu implica concebre Europa com un espai en què hi ha una tradició de pensament compartit sobre les problemàtiques i els debats públics, i també una història i una cu

J.V. Foix o la solitud de l''escriptura gravita sobre els llibres que formen el Diari 1918 i els escrits crítics que l''envolten per aproximar-se al pensament poètic de l''autor. El concepte d''escri

.

Stefan Zweig i els suïcidis d´europa

Aquest llibre, estudia les relacions intel·lectuals entre Barcelona i París des de la perspectiva de la literatura comparada, la historia comparada dels intel•lectuals i la historia cultural. Encara

Este libro propone una historia integral de la Literatura Comparada desde la invención de la Weltliteratur por Goethe hasta principios del siglo XX y una discusión intensa de la idea misma del comparatismo. Pero mas alla de esto, se interroga sobre la profunda imbricacion politicocultural de la nocion de literatura universal con las literaturas nacionales, un elemento clave en la formacion o recuperacion de una eventual identidad europea. Una revision atenta de los precedentes y la institucionalizacion y desarrollo academico de la Literatura Comparada muestra claramente su dimension politica y la relacion compleja con el marco cultural internamente diferenciado y rasgado, pero en el fondo dotado de una dimension unitaria, que es Europa. Por lo tanto, estas paginas reconstruyen tambien un aspecto capital de la historia cultural europea.

Lobra de Joan Fuster representa una temptativa poliedrica de definir la literatura, la historia i el pensament en una epoca decisiva tant per a la cultura catalana com per a les lletres europees. El seu llegat, un dels mes influents del segle xx, marca un punt dinflexio en la nostra concepcio de la figura de lintel·lectual, i tambe en els fonaments duna de les principals.propostes critiques de la literatura catalana, en linia amb els corrents critics internacionals mes rellevants del moment..Joan Fuster: Figura de Temps confirma que, al nostre pais, la investigacio en literatura, en critica cultural, en historia comparada dels intel·lectuals, en historia, en sociologia passa necessariament per escrits de Joan Fuster i per pensar qualsevol daquests ambits, i molts daltres, a partir de les seves reflexions. En cada pagina de Joan Fuster hi ha la figuracio completa dun temps i ara es el temps de la relectura de la seva obra.