Cristina Masanés Casaponsa

Filla de l?última bruixa de Cadaques, peixatera, escassament alfabeta, amb una tenacitat fora de mida i una sensibilitat exquisida, aquella que deia ser la Ben Plantada d?Eugeni d?Ors va viure durant trenta-cinc anys amb una personalitat usurpada a la literatura i va saber captivar personatges com Dali, Lorca i el mateix Ors. Un personatge amb l?atractiu de la llegenda i l?ambivalencia de tota figura mitica. Amb la voluntat de recuperar els fets des del rigor de la historia, Lidia de Cadaques es l?esforç per fer comprensible el trajecte d?una delirant i els seus efectes en els excepcionals interlocutors que van erigir-la en musa del surrealisme i en Quixot del Mediterrani.

Cadaqués va ser explorada per escriptors i pintors en els anys 20 i redescoberta per la bohèmia viatgera dels 60. Aquest poble de pescadors, envoltat d'un paisatge geològic irrepetible, es va convert

Cadaqués va ser explorada per escriptors i pintors en els anys 20 i redescoberta per la bohèmia viatgera dels 60. Aquest poble de pescadors, envoltat d'un paisatge geològic irrepetible, es va convert

Durant 65 dies, reclosa a casa per la pandemia, l’escriptora surt cada matí al pati a fotografiar el cel. La imatge del blau, juntament amb la música de Beethoven i l’escriptura d’un diari l’ajuden a no perdre’s. Entre les diferents composicions de Beethoven, la simfonia que es va acabar titulant Eroica. Heroica, com la vida. Quan arriba la filla adolescent, pregunta per la mort de l’avia: “ho vol saber tot, tot allo que mai no ha demanat, i jo explico i recordo sabent que la memoria escriptura la vida”. Es aixi com allo que va neixer com un diari de confinament esdeve un fil de memoria que trena generacions: “La mare no va morir de malaltia, ni d’accident. Va morir de tristesa; una tristesa profunda, acumulada i ampla que no va encertar a revocar. La mare es va arrencar el cordo de la vida quan acabava de fer cinquanta anys.” Al final, cal tornar al mon: “Hi estavem be, a la closca domestica, a la casa tancada i a les seves notes lentes. Despres de remuntar cingleres i variacions d’una melodia obsessiva extremament llarga, sortim al mon, esllanguits, havent creuat l’Eroica”.

Carles Casagemas i Pablo Picasso arriben a París la tardor de 1900. Entre altres personatges del Montmartre rural, coneixen Germaine Gargallo, model de pintors que va captivar Casagemas, pintor i poeta de la Barcelona de finals del segle XIX afectat de la maladie du siecle. Quatre mesos mes tard, Carles Casagemas se suicida amb una arma de foc invocant el seu amor per Germaine. Poc temps despres, Pablo Picasso comença a pintar en blau i inicia amb Germaine una relacio fins avui desatesa.En la cruilla entre el document biografic i lassaig narratiu, aquest text ressegueix la vida de Germaine Gargallo (1880-1948) indagant en la singular relacio entre aquests tres personatges. Rigorosament documentat en arxius publics i privats a Barcelona i Paris, recupera el pols duna epoca i el trajecte duna dona a qui limaginari masculi va projectar un llarg curriculum de seduccio. Un text que va de la pintura a la vida i del cos a la seva representacio.Cristina Masanes (Manresa, 1965) Llicenciada en filosofia, treballa com a periodista freelance i documentalista. Viu amb la seva filla, Berlin, a lAlt Emporda. Ha col·laborat amb diversos mitjans (El Punt, Avui, Sapiens, Descobrir Catalunya...) i amb diverses institucions culturals i ha format part dediferents projectes expositius com a redactora i com a curadora. Es prem...