David Jou

David Jou, físic i poeta, obre amb aquesta pregunta el pròleg del seu darrer poemari: Poemes sobre ciència i fe, un recull que sorgeix de la necessitat de l'autor de formular poèticament el seu punt

El nou poemari de David Jou, físic i poeta, clou la trilogia sobre l'experiència de Déu i el diàleg interreligiós en què també s'integren La mística dels dies (2015) i Cartografies de Déu (2016).

L'expressió poètica de la vivència mística.

Nos hemos propuesto ampliar en toda España el conocimiento de este físico catalán, poeta extraordinario además, que es poco conocido fuera de Cataluña. Por eso le encargamos en su día que nos escribiera una Introduccion al mundo cuantico, de la que ya llevamos tres ediciones. Hace unos meses le publicamos su excelente obra El laberinto del tiempo y ahora haremos lo propio con Materia y materialismo, con la que forma una suerte de pareja conceptual y que nos explica la vida y el Universo de una forma no solo sencilla, sino fascinante. Este es un autor de ciencia a tener muy en cuenta.

El diálogo entre ciencia y religión es una frontera del conocimiento que se caracteriza por su continuo dinamismo. De un lado, el avance arrollador de la ciencia y de la tecnología abre al conocimiento y la experiencia humana nuevas perspectivas que configuran una forma inedita de percibir el mundo y la vida. De otro, las preguntas y vivencias de fondo, que son el objeto de la religion, cobran nuevos y variados matices que interrogan a la ciencia y a la sociedad tecnologica. Este volumen trata de responder a las cuestiones mas comunes que cualquier investigador de la ciencia, cualquier aficionado a la tecnologia y cualquier creyente inquieto se plantea a menudo.

El diàleg entre ciència i religió és una frontera del coneixement especialment activa en l’actualitat. En un temps en què l’avenç científic i tecnològic obre noves perspectives en la manera de perceb

Les escriptures de l’Univers L’univers, com un text escrit amb nombres, amb llum, amb àtoms, amb gens: aquestes són les escriptures que donen títol a aquesta antologia de poemes de l’autor sobre dive

L'èxtasi i el clcul, primer volum del conjunt de l'obra poètica de David Jou, aplega una bona part de l'obra publicada per aquest autor entre 1975 i 2002. L'èxtasi i el clcul, primer volum del conjunt de l'obra poètica de David Jou, aplega una bona part de l'obra publicada per aquest autor entre 1975 i 2002. La ciència i l'humanisme, la raó i l'emoció, el religiós i el prof, l'íntim i el col•lectiu, el verbal i el visual, són les cruïlles -més propenses a la fusió i l'harmonia que no pas a la contraposició i el conflicte- en què se situen els llibres de què consta aquest volum, i que l'autor ha revisat en profunditat. Alguns d'ells, com Mirall de vellut negre, Joc d'ombres, Els ulls del falcó maltès i Basilisc, han estat considerablement ampliats; d'altres, com Tapís encès, univers en flames, reuneixen en un sol títol la trilogia formada originalment pels llibres Tapís, Teoria i Urpes de fumera; els llibres El color de la ciència i Transfiguracions, són gairebé idèntics, tret de petites esmenes, a la versió ja publicada, mentre que Bestiari és publicat en aquest volum per primera vegada.

Un viatge per la historia de la recerca científica i humanística encaminat a descobrir de que estem fets, d'on venim i cap a on anem. Es tracta d'una lectura apassionant que planteja les grans incognites de l'Univers i ens transmet una fascinacio absoluta per la vida en tota la seva complexitat.

Lautor recorre al llenguatge poètic per tractar lactualitat del país en un poemari que uneix passió emotiva, reflexió analítica i una gran profunditat intel·lectual.

El sentiment de petitesa davant la immensitat ha suscitat des de sempre respostes com ara el meravellament, la por o el vertigen, i alhora ha estimulat també la reflexió i la investigació científica. El fisic David Jou reflexiona en aquest llibre sobre linfinit des de la seva visio de cientific, poeta i creient, i fa un recorregut per la manera com ha estat tractat aquest tema al llarg del temps per la poesia, lart, la ciencia, la mistica i la religio. Paral·lelament, Jou ens ofereix una panoramica poetica de la sorpresa humana davant la immensitat de lunivers i aplega alguns dels textos que millor han glossat lemocio de lexperiencia de fusio amb linfinit, dautors com ara Maragall, Costa i Llobera, sant Joan de la Creu, Shakespeare, Blake, Whitman, Dickinson o Borges. En un temps en que ja hem pogut comprovar que la Terra es massa petita per a les nostres desmesurades ambicions, La poesia de linfinit es un llibre necessari per reflexionar amb rigor sobre la petitesa cosmica de lespecie humana des dels diversos ambits de la ciencia i lesperit.

En aquest nou recull, David Jou, físic i poeta, reflexiona sobre el sentit de la vida i de la mort des de la perspectiva d'un cristià que s'interroga.

Somos tiempo. Cada acontecimiento -desde el desarrollo de las partículas que nos constituyen al devenir de las galaxias- está definido y condicionado por el discurrir del tiempo. El profesor Jou, dotado de la narrativa mas poetica del panorama de la divulgacion cientifica en España, nos descubre los entresijos de nuestra interaccion con el tiempo; bien sea a nivel biologico, medico, psicologico o fisico. Nunca antes un cientifico ha abordado este sujeto desde tantos puntos de vista y con mayor precision. Este libro constituye un referente ineludible para cualquier lector interesado en el paso del tiempo (que lo son todos) no importa desde que campo lo quiera analizar.

L’ autor (físic, poeta i assagista) esbossa en aquest llibre una breu autobiografia científica. No se centra en records purament personals (òbviament presents en un llibre d’ evocacions) sinó que ded

TEXTO ACTUALIZADO A LOS NUEVOS PLANES DE ESTUDIO, ACTUALIZÁNDOSE EJEMPLOS E INCORPORÁNDOSE NUEVAS SECCIONES.TEXTO MUY CLARO Y RELATIVAMENTE CONCISO PARA PALIAR LA DISMINUCIÓN DE LOS CONOCIMIENTOS DE FISICA DEL ESTUDIANTE.AUTORES CONSOLIDADOS EN EL AREA Y DE RECONOCIDO PRESTIGIO.