Denise Desautels

Aquest es un llarg poema en prosa sobre la perdua, sobre el dol(or). Despres del llarg proces de malaltia de Lou, l'amiga de l'anima -potser l'alter ego de Desautels-, la consciencia de la desaparicio infligeix en la poeta un sofriment a frec de l'indicible: es a dir, l'objecte i el subjecte mateix de l'escriptura poetica. En relacio amb el personatge central del llibre de poemes, la poeta va escriure: "Lou. Una nova, petita vena que esdevingue l'amiga de la infantesa, l'amiga essencial de tota una vida. Va ser per sempre la germana triada, fins que la mort se la va endur en pocs mesos a causa d'un cancer el 1998. Al juny anterior haviem creuat Paris juntes, errant pertot, corrent despreocupades, sense inhibicions, com si encara tinguessim quinze anys"

D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó arreu d’aquest recull es creuen uns textos densos de constatacions i de preguntes, en vers i en prosa, entre els quals es creen estranys diàlegs — que, de ve

A la tendra edat de cinc anys Denise queda òrfena de pare. Sera la primera, i més dura mort que viura, tot i que en pocs anys altres familiars i coneguts moriran al seu voltant. Com a orfeneta que és, la seva mare, li dedica tot un món de carícies i atencions per negar la tristor i encaminar-la cap a una simulació de felicitat aparent. La nena porta molt endins una tristor que ha de camuflar i ensuma que sera incapaç de deslliurar-se dels seus dols, contaminats per la grisor dels anys cinquanta i una mare engolidora. Denise somia de fugir del triangle església, escola , família i obrir-se a l'imprevist, al món més enlla de la llar. És sobretot el fort lligam amb la seva amiga Lou el que li dóna la seguretat i l'empenta per enfrontar-se a la vida en una llarga marxa nascuda de l'amor, l'amistat, la poesia i l'art. Lou acompanya l'heroïna a l'exposició d'autoretrats de Van Gogh l'any 1960, alla les amigues s'identifiquen amb la tristor dels ulls de l'artista, una tristor que no va impedir pintar les flors més resplendents. Una epifania, a plena adolescència, per encaminar la vida.

Negras palabras es una antología poética, la primera en lengua española, de la poeta canadiense Denise Desautels, una de las más importantes de la poesía de las últimas décadas en cualquier lengua. Desautels ha recibido numerosos premios nacionales e internacionales, entre los que se cuenta el Athanase-David, la mas alta distincion literaria otorgada por el gobierno de Quebec para reconocer una carrera literaria excepcional.