Francesc Parcerisas Vázquez

Recopilación de los mejores poemas de este poeta catalán.

En les pagines d’aquest dietari Francesc Parcerisas recull observacions, heterogenies i errants, escrites durant un estiu, entre passejades, visites a familiars i amics, i moments de calma dedicats a la lectura i a l’escriptura. Aqui, els mesos estivals semblen avançar a un altre ritme i son, com els records de la infantesa, el rerefons perfecte per a la contemplacio desvagada i la reflexio punyent: "Jo, que soc qui escriu aquestes linies, en realitat vaig arribar ja fa uns anys al final de l’estiu que en aquestes pagines ara tot just s’enceta […]: se com acabara la historia, […] i aixo, contra el que pugui semblar, em converteix en un deu desnonat, ridicul, sense cap poder". En aquest text—agut, elegant, amb tocs d’humor i, en alguns moments, escruixidor—Parcerisas un cop mes fa el lector particip de l’exercici de dotar la realitat de sentit mitjançant l’escriptura.

L''autor posa en valor els aspectes sociològics que influeixen en la pràctica de la traduccióL''autor es proposa de mostrar el procés de"manipulació"ideològica i material que l''estudi de la traducci

Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944), poeta, traductor i crític, ha fet una de les contribucions més consistents a la poesia catalana moderna. És professor de traducció a la UAB i Degà de la Institu

Antoni Marí (Eivissa, 1944) és poe­ta, assagista i catedràtic de Teoria de l’Art a la upf. A més de l’antologia del romanticisme alemany El entusiasmo y la quietud, ha publicat els assaigs L’home de

Percepció de la llum en les quatre estacions de l'any.

La tardor em sobta es un dietari en que Francesc Parcerisas reflexiona sobre la fragmentació de l’experiencia i la impossibilitat moderna de dotar de sentit el tot. Si per a Stendhal una novel·la era