Un ragazzo sale su di un albero, si arrampica tra i rami, passa da una pianta allaltra, decide che non scenderà più. Lautore di questo libro non ha fatto che sviluppare questa immagine e portarla alle estreme conseguenze: il protagonista trascorre lintera vita sugli alberi, una vita tuttaltro che monotona, anzi: piena davventure, e tuttaltro che da eremita, però sempre mantenendo tra sé e i suoi simili questa minima ma invalicabile distanza.
Ci telefoniamo perché solo nel chiamarci a lunga distanza si perpetua il primo richiamo della lontananza, il grido di quando la prima grande crepa della deriva dei continenti sè aperta sott
El protagonista de este libro se llama Qfwfq y tiene la edad del universo. No hay acontecimiento de un millón o de un billón de años atrás al que no haya asistido. Galaxias y dinosaurios, sistemas solares y eras geograficas, basta una alusion para que Qfwfq se ponga a contar. No es un personaje, Qfwfq es una voz, un punto de vista, un ojo (o un amigo humano) proyectado hacia la realidad de un mundo cada vez mas refractario a las palabras y a las imagenes.
Vous, lecteur, vous, lectrice, vous êtes le principal personnage de ce roman, et réjouissez-vous : c'est non seulement un des plus brillants mais aussi un des plus humoristiques qui aient été écrits dans ce quart de siècle. Vous allez vous retrouver dans ce petit monde de libraires, de professeurs, de traducteurs, de censeurs et d'ordinateurs qui s'agitent autour d'un livre. Vous allez surtout vous engager dans des aventures qui vous conduiront chaque fois au point où vous ne pourrez plus retenir votre envie d'en savoir davantage, et là, ce sera à vous de continuer, d'inventer. Bon voyage.
Un jour que Charlemagne passe en revue ses troupes, il fait une étrange découverte : dans larmure blanche dAgilulfe Edme Bertrandinet des Guildivernes et autres de Carpentras et Syra, il ny a pers
Palomar és un home taciturn, minuciosament observador. Amb la seva aparent mansuetud i la seva enorme activitat interior, el senyor Palomar mira i analitza el món. Sap que qualsevol detall li pot obrir els ulls a l'univers sencer: el cel i les estrelles, l'alfabet de les ones marines, l'harmònic i anàrquic creixement de l'herba o fins i tot un formatge en un prestatge del supermercat poden acostar-lo a la veritat. Tot és u i tot forma part del mateix. A Palomar, Italo Calvino recrea l'itinerari d'un savi, la història d'una vida anònima que esdevé exemple del vertiginós viatge interior que molt pocs gosen emprendre.
El protagonista d'aquesta novel·leta extraordinaria, Amerigo Ormea, fa d'interventor per un partit d'esquerres. Passa, doncs, moltes hores en un col·legi electoral, situat a l'interior d'una celebre institucio religiosa de Tori: la Petita Casa de la Divina Providencia, tambe coneguda amb el nom de Cottolengo, que es un hospici enorme destinat a donar asil a gent disminuda, deficient i deforme. Quan surt de casa a quarts de sis del mati i comença a entomar la pluja, l'Amerigo no te manera de preveure fins a quin punt l'experiencia al·lucinada d'aquest dia d'eleccions canviara la seva manera de concebre el mon, la politica i la vida mateixa.a
El Gran Khan, lemperador dels tàrtars, té a la cort Marco Polo, que li descriu en un seguit dinformes les ciutats que ha conegut en les seves expedicions a linterior de limperi. En aquests inform
Allo scrittore, oltre alla scelta e alla trascrizione delle fiabe, si devono anche le note, che accolgono le sue riflessioni sulla fiaba, documentano la riscrittura da lui compiuta su testi della tradizione popolare e forniscono un elenco delle varianti dello stesso tipo di fiaba nelle varie regioni italiane. Di particolare importanza per gli studi calviniani la prefazione di Mario Lavagetto.
Il Visconte Medardo di Terralba si presenta all'accampamento cristiano in Boemia per partecipare alla guerra contro i Turchi. Durante la prima battaglia si mette però incautamente davanti alla bocca di un cannone e viene... dimezzato. I medici trovano una metà del visconte, la curano, e la rimandano a casa. Ma, presto, questa metà si dimostra cattiva e prepotente. Dopo un po', torna anche l'altra metà, troppo buona e altruista... Il primo romanzo breve della trilogia "I nostri antenati" torna in libreria con le illustrazioni della prima edizione per ragazzi, pubblicata nel 1952. Età di lettura: da 9 anni.
