Jaume Cela i Ollé

Tots els companys de la tenda dormen, però en Pol no pot agafar el son. I no para d#explicar coses a en Biel, el seu millor amic, que intenta dormir al seu costat: li explica que li fan por els óssos

Una tarda calorosa, el senyor Turell, un home carregós, primmirat i meticulós, viu un estrany incident mentre espera impacientment assegut en una terrassa d'un bar, que li serveixin un refresc. Al senyor Turell li ha desaparegut l'ombra. Un detectiu molt famos que ha resolt molts casos insolits s'encarrega de descobrir l'entrellat d'aquest misteri. Comença la investigacio d'aquest cas parlant amb diferents personatges i s'assabenta que hi ha hagut altres desaparicions d'ombres a la ciutat: d'edificis, animals, estatues, etc. El detectiu va a buscar uns artistes de carrer, afectats pel mateix problema. Aquests li proporcionen força informacio i sospita que podria tractar-se d'un lladre. Mes tard troba la pista definitiva en veure que les dades que te coincideixen amb les d'un personatge molt curios entrevistat a la televisio. Aleshores comença la persecucio, i amb el seu enginy descobreix el mobil dels robatoris i atrapa el lladre d'ombres.

Les veus de diferents persones amb un punt en comú: viuen els capvespres de les seves existències. Cadascun enceta un monòleg amb el lector, i hi aboquen passions passades, secrets inconfessables, gr

Cada dia, quan la mare esta estirada al sofa descansant, en Llorenç se li acosta al melic per parlar amb l'Aran, el seu germa, que encara no ha nascut. En Llorenç li parla de tot el que li sembla important, li assegura que tots l'esperen i l'estimaran molt. I sobretot li remarca que li deixara totes les seves joguines menys el cotxe de bombers.

«M'he permès llegir aquesta obra com allò que algú tira a l'aigua a fi que es generin cercles concèntrics. En el cercle més proper, hi trobem la família. Una mica més enllà, els amics. I una mica més

Si tal com safirma en la introducció daquest llibre «viure és conviure amb la memòria» podríem deduir que la memòria ens ajuda a construir-nos duna determinada manera. Tu maprens no és un llibre d

Seixanta anys després de la mítica Carta a una mestra, escrita pels alumnes de l’escola de Barbiana sota la inspiració de Lorenzo Milani, dos mestres catalans jubilats decideixen donar resposta a aqu