Jordi Lara

Un adolescent tan dòcil com curiós entra a formar part d'un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells descobrirà què és, exactament, una màquina d'espavilar ocells de nit, i per què serveix i li servirà a la llarga: per indagar en el talent que potser no té, en l'amor que gairebé no sabrà viure, en la llibertat que tem o en el misteri de la música mateixa. A mig camí entre les memòries i l'assaig artístic, Una màquina d'espavilar ocells de nit aplega set relats autobiogràfics a l'entorn de la música -autònoms però vinculats- i un epíleg sorprenent que ens conviden a endinsar-nos en un món insòlit, "un petit món per ubicar-se en l'enormitat del món", transitat per personatges singulars com "nàufrags feliços" i per rares celebritats de la música catalana com Juli Garreta, Ricard Viladesau o M.S. Puigferrer entre d'altres. Una prosa vigorosa i precisa. Un recital d'agudesa crítica, sensibilitat i ironia en contrapunt.

A la primera postguerra, una colla d& x02019;intel·lectuals i prohoms catalans s& x02019;apleguen per formar una companyia d& x02019;elit de dansa tradicional: l& x02019;Esbart Verdaguer. Es tracta, en realitat, d& x02019;una eina peremptoria de resistencia cultural en el clos ofegador del franquisme. La consigna: & x0201C;Si no podem cantar en catala, ballarem en catala& x0201D;. Papallones i roelles, reivindicacio del controvertit Salvador Mel·lo, es la historia veridica d& x02019;un lliurament forassenyat a l& x02019;art, pero tambe es una reflexio sobre la vigencia de la nostra cultura tradicional i els dificils viaranys de la posteritat.

El sopar d'exalumnes de l'escola, ja tots en plena maduresa, acaba de la manera més insospitada. Una directora de cinema culmina la seva obra mestra amb el seu suïcidi. Un ancia de poble deixa la dona per una fada d'aigua. Una tarda de jocs amb un infant del passat que podria ser el mateix Jacint Verdaguer. Mística conilla aplega sis relats llargs, diferents entre ells, que tenen cadascun la intensitat d'una novel·la. Les edats de la vida, el misteri de l'art, la subversió del dolor o l'amor pel país com ningú no n'ha parlat abans són alguns dels temes d'unes històries que exploren, amb humor i lirisme, «la vida com una gamberrada creativa».Després de la novel·la Una maquina d'espavilar ocells de nit, una de les obres més celebrades de la literatura catalana dels darrers anys, torna la prosa enlluernadora de Jordi Lara amb uns personatges d'una humanitat rotunda.

Una maquina d'espavilar ocells de nit és ja un classic de la literatura catalana. Novel·la, assaig, biografia i ficció es barregen en la història d'un jove estudiant de música que entra a formar part d'un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells, i investigant la vida i l'obra de rares celebritats artístiques del passat, descobrira què és exactament una maquina d'espavilar ocells de nit i per a què serveix.A les cròniques tragicòmiques, líriques o detectivesques d'aquesta novel·la descobrim «un petit món per ubicar-se en l'enormitat del món» i personatges singulars com «naufrags feliços» que ens parlen del talent, de l'amor, de la llibertat o de la posteritat.

Una màquina d'espavilar ocells de nit és una de les obres més sorprenents i celebrades de la literatura catalana dels darrers anys. Novelòla, assaig, biografia i ficció es barregen en la història d'un jove estudiant de música que entra a formar part d'un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells, i investigant la vida i l'obra de rares celebritats artístiques del passat, descobrirà què és exactament una màquina d'espavilar ocells de nit i per a què serveix. A les cròniques tragicòmiques, líriques o detectivesques d'aquesta novelòla descobrim «unpetit món per ubicar-se en l'enormitat del món» i personatges singulars com «nàufrags feliços» que ens parlen del talent, de l'amor, de la llibertat o de la posteritat. Un llibre que apassionarà qualsevol lector interessat o no per la música. Un llibre que diverteix, reflexionai emociona.