És ingenyer agrícola i diplomat en ordenació de territori. Dirigeix l'Institut d'Estudis del Capital Social (INCAS) de la Universitat Abad Oliba CEU. Va començar la seva vida professional en el CEDEC, i des d'aleshores la seva activitat ha estat centrada en l'àmbit de la direcció dels serveis d'estudis i enginyeries. Ha col·laborat en un gran nombre de diaris i revistes: El Correo Catalán, Garaia, Oriflama, Diari de Barcelona, El País, Avui, Destino, on també utilitzà el pseudònim de Ricard Mestres, i El Noticiero Universal, on signa com a Jordi Mercader. Ara escriu a La Vanguardia, El Mundo i Gaceta de los Negocios, i és l'editor del diari digital ForumLibertas.com. Té diversos llibres publicats: La Catalunya pobra (1974), juntament amb F. Miralles i E. Sena; Aproximació a la política econòmica de la Generalitat de Catalunya (1984); Més enllà de l'autonomia (1997); i El desafio cristiano. Va ingressar a la política clandestina als disset anys, a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, a través de la qual va participar a la Caputxinada. Militant d'Unió Democràtica de Catalunya, ha estat membre fundador de CDC, i de la Unió de Centre de Catalunya, conseller en dos governs del president Pujol, diputat al Parlament i regidor de l'Ajuntament de Barcelona en tres legislaturas, l'última com a portaveu de CIU. Abandonà la política professional el 1999, per fundar i presidir E-Cristians. Amb anterioritat, havia estat presidet del Comitè Olímpic de Catalunya (1990-1994).
Recibe novedades de Josep Miró i Ardèvol directamente en tu email
«En la sociedad desvinculada, hombres y mujeres persiguen como único bien superior, como hiperbién ante el cual todo lo demás se supedita, la autodeterminación individual, la propia realización perso
Vivimos una crisis, pero ni ha sido la primera, ni será la última. La frustración y la desesperanza son tan generalizadas y profundas que resulta inocente pensar que comenzaron con la crisis económica del 2008.¿Cual es la causa moral de estas crisis? ¿Es la posmodernidad una denominacion formal de la degradacion y ruptura de los vinculos humanos? ¿Esta tocada de muerte la democracia liberal que conocemos? A derecha e izquierda los discursos estan agotados. La idea de Europa como horizonte de democracia y bienestar se diluye. El ideal americano basado en el exito del propio esfuerzo ha quedado en entredicho.El autor dirige el Instituto de Estudios del Capital Social en la Universidad CEU Abat Oliba. Es miembro del Consejo Pontificio para los Laicos, presidente de e-Cristians, editor del diario digital Forum Libertas y patrono de la Fundacion para el Desarrollo Humano y Social. Ha sido consejero de la Generalitat y portavoz de la oposicion en el Ayuntamiento de Barcelona. Colaborador habitual de La Vanguardia, entre otros medios de gran alcance.
Vivim sota el paradigma de la societat de baix cost: bitllets d'avió, creuers, mobles, electrodomestics i roba de disseny a preus mes que assequibles. Tot plegat gràciesa l'endeutament massiu, que pe
Hay un cierto laicismo que ha convertido a la religión en el enemigo al que hay que expulsar del espacio público. Sin embargo, para poder funcionar el estado necesita un substrato importante de personas religiosas.El desafio cristiano propone una recuperacion de la respuesta cristiana para aportar soluciones a las necesidades sociales del hombre y la mujer de nuestro tiempo. Josep Miro i Ardevol responde al laicismo absolutista y excluyente con una concepcion de la sociedad basada en la comunidad responsable y la armonia entre la libertad y responsabilidad, que recupera el sentido social de la familia, la tradicion y la justicia social como valores abiertos a todos los que compartimos una herencia cultural cristiana, seamos o no religiosos.