MANUEL BOFARULL

Els albinyanencs de les generacions dels anys trenta i quaranta de segle XX encara recorden alguns balls dels quals ells mateixos van ser protagonistes, ja sia assajant el ball de sant Bartomeu a la sala de la rectoria o ballant el ball de bastons del Centre Parroquial i, en el cas del veïnat del nucli de les Peces, participant en diverses representacions del ball de Marcos Vicente. Tota aquesta memòria oral és la que avui intentem oferir per escrit en el recull històric que conforma aquest llibre. Una publicació que no té altre objectiu que fixar damunt del paper tot allò que els nostres informadors ens han fet arribar i connectar aquestes informacions amb el context històric de l'època, per tal que el lector pugui valorar realment els fets que els nostres actors dansaires van viure.

CRIMS A LES COMARQUES TARRAGONINES (segle XIX) recull catorze històries —entre fets i personatges— que transcorren en diversos indrets de la província. Tots aquests esdeveniments, en una època en què les històries de sang i fetge formaven part de l'entreteniment popular, assoliren anomenada i foren recollits en diversos romanços. Les variades execucions —a la forca, al garrot i per afusellament— se celebraven en espais públics i els seus executors s'hi lluïen. El poble, que hi acudia massivament, participava també en les cerimònies: primer escridassava el reu i, un cop mort, el plorava.

L’etimologia (d’ètim, «causa», «origen», i de logos, «paraula») és la ciència que estudia l’origen dels mots. En el cas d’aquest treball, els mots són únicament geogràfics i circumscrits només a Catalunya. En definitiva, tret de casos comptats, l’etimologia és un conjunt d’opinions. I en el cas de la toponímia, cada entès ha exposat el seu parer i l’ha defensat amb arguments que ha considerat prou aclaridors, o bé hi ha deixat caure el punt de dubte necessari per no anar a raure en una mena de dogma. Molts dels suggeriments que es proposen en aquest llibre són fruit d’aparents similituds. Així, un mateix topònim ha donat de vegades cinc o sis interpretacions distintes, totes raonables. D’altra banda, aquest estudi mira d’evitar les explicacions feixugues, perquè ha estat fet pensant en tothom, i no només en els erudits. També hi ha casos, però, en què l’autor gosa ficar-hi cullerada i dóna la seva opinió o hi afegeix alguna indicació nova.

El segle XIX fou, potser, el més important pel que fa a la relació entre el criminal i el poble. Malgrat que no hi havia els mètodes divulgadors actuals, els detalls del crim, la personalitat de l'au