«La cultura només és viva en la mesura que és conflictiva», escriu Pedrolo en el seu diari. I, vist en perspectiva, pocs escriptors catalans del segle xx hi ha hagut de més conflictius que Manuel de
Algú que no hi havia de ser és, aparentment, la història d’un robatori en una petita sucursal bancària del tranquil barri de Sant Andreu. Per a l’Ernest—narrador i artífex de tot plegat—i els seus cò
Un règim repressor comença a introduir policies dins les cases de la gent, per controlar la població. La no acceptació daquest fet porta als protagonistes a la revolta, una revolta que esdevé cada co
“El Blasi s’ajupí, i, agafant-la pels cabells, va arrossegar-la.
Després, va arrencar-li les faldilles i les calces i es posàa pessigar-li les cuixes, el ventre, els mugrons. La noia
udolava. Va vole
A una petita barraca de la perifèria de Barcelona hi arriba un personatge clandestí i misteriós a conviure amb la família. Entre converses a la vora del foc trasbalsarà la vida quotidiana posant en q
La investigació del rapte dun nen, vint anys enrere, condueix el periodista Joan Porta fins a la petita població de Bassera, on espera descobrir què va passar i, sobretot, esvair la sospita que té sobre els seus pares com a segrestadors. Amb un estil narratiu proper al teatre i una gran quantitat de dialeg, el periodista explica en primera persona la investigació a partir de les entrevistes amb tot tipus de veïns del poble en un intent de trobar la veritat, tant pel que fa al nen desaparegut com de la seva pròpia vida. Però la veritat sempre destapa secrets amagats des de fa molt.
La investigació del rapte d'un nen, vint anys enrere, condueix el periodista Joan Porta fins a la petita població de Bassera, on espera descobrir què va passar i, sobretot, esvair la sospita que té sobre els seus pares com a segrestadors. Amb un estil narratiu proper al teatre i una gran quantitat de dialeg, el periodista explica en primera persona la investigació a partir de les entrevistes amb tot tipus de veïns del poble en un intent de trobar la veritat, tant pel que fa al nen desaparegut com de la seva pròpia vida. Però la veritat sempre destapa secrets amagats des de fa molt.
L'abundant i variada obra de Manuel de Pedrolo, fruit d'una coherent rebel·lió interna, constitueix en ella mateixa tota una literatura. Al darrere hi ha, es clar, un projecte militant, ambiciós i totalment compromes. En els obscurs anys de la postguerra, construir una literatura al mes amplia i rica possible significava, ni mes ni menys, plantar cara al franquisme i posar els fonaments de la seva superacio.Des dels seus inicis, el 1953, fins a la seva mort, el 1990, Pedrolo va publicar gairebe cent obres que comprenien generes i tecniques fins aleshores inedits en llengua catalana. Aquesta abundant produccio, juntament amb l'exit aclaparador que va aconseguir amb les seves novel·les, ha ocultat el seu vessant de contista.Amb aquesta antologia a cura de Jordi Coca volem despertar novament l'interes majoritari per un dels nostres grans narradors. Cal valorar els seus contes no nomes com una cronica de la resistencia i d'uns temps dificils, sino tambe com un autentic microcosmos pedrolia, com unes peces esplendides que tracten temes tan eterns i universals com la lluita per la llibertat, la incomunicacio, la rebel·lio existencial o l'acarament amb l'absurd en el cor mateix de la vida.a
En aquest segon volum de La terra prohibida, el corrector editorial i professor de francès Albert Cros, demòcrata i pacifista que va haver de fugir a França un cop caiguda la República, ha de lluitar
En la convulsa Barcelona del final dels anys seixanta, un pare descobreix unes fotos de caracter sexual a l'habitació del fill universitari. Entre aquestes, però, encara en troba una de més compromesa: la d'un home mort. A partir de la troballa, el pare començara a investigar l'agitada vida del jove immers fins al coll en les lluites contra la dictadura.M'enterro en els fonaments és una obra classica de Manuel de Pedrolo. Una novel·la negra amb un marcat component polític que, més enlla de retratar la societat catalana sota les botes del règim, ens parla sobre la culpa, la incomprensió, el sexe o la violència. I més encara, sobre l'etern dilema moral de si el fi justifica els mitjans.
Paso en falso es una novela esencialmente dramática, con tintes truculentos. Ambientada en un entorno sórdido de vicios carnales, narra con acritud, crudeza, precisión y, a veces, cierta ambigüedad,
“Fins ara no veia els murs, alts i massissos com eren des de bon començament; fins ara, perque una noia havia mort, no s’adonava que l’havien tancat, que ell mateix s’havia tancat, car amb la seva inercia va ajudar a posar els maons i les pedres, a dreçar les reixes espesses i gruixudes darrera les quals, sense saber-ho, i potser fins i tot amb la voluntat d’ignorar-ho, es moria inconfortable, humiliat i avergonyit.”
El tema daquesta novel·la (altrament una de les seves més celebrades i reconegudes més enllà de El mecanoscrit) és molt actual: narra la opressió dun poble aclaparat per una burocràcia inhumana i
En aquell Joc brut si no li hagués vist les cames no hauria passat res. No hi hauria hagut un assassinat, ni una espera, ni una persecució miserable i insatisfactòria. Hi hauria hagut, només, la vida
