📗 Libro en catalán CRITICA LITERARIA I DEBAT RELIGIOS

Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona 1990). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, és un dels escriptors més destacats, i sens dubte el més prolífic i el més llegit de la literatura catalana del segle XX.Narrador, dramaturg, assagista, poeta o traductor, Pedrolo va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar regularment en la majoria de revistes catalanes de l'època. Com a traductor es va centrar en els autors francesos i nord-americans contemporanis i va dirigir també la col·lecció de novel·la negra "La cua de palla". La seva producció sobrepassa el centenar d'obres, amb reculls de contes com Crèdits humans (1956), obres dramàtiques com Homes i No (1957) o les novel·les Cendra per Martina (1952), Totes les bèsties de càrrega (1965) o Mecanoscrit del segon origen (1974) i amb el cicle novel·lístic Temps Obert, que engloba onze novel·les protagonitzades per Daniel Bastida.

Fou un dels prosistes més sòlids, elegants i preparats de tota la cultura catalana del segle XX. Devot de Proust i Maragall, llicenciat en Dret i jove promesa del catalanisme catòlic (tant pel que fa a la cultura com a la política), ben aviat va destacar com a crític literari i estigué a la sala de maquines de la Federació de Joves Cristians i d’Unió Democràtica de Catalunya. Compromès amb la República durant la guerra, va retornar de l’exili el 1940 i fou un dels actors més ferms de la primera resistència cultural contra la dictadura franquista. Grafòman sense possibilitat de publicar, en privat va anar escrivint el monumental dietari Del passat quan era present: el testimoni més valuós de la represa i consolidació del catalanisme de postguerra.