Maurici Serrahima

Maurici Serrahima va decidir posar-se en contacte amb Pedrolo per a fer-li coneixer el seu parer sobre la seva obra literaria. Aquest fou lorigen de la correspondencia epistolar entre els nostres protagonistes. Es tracta dun extens material que, si be fou iniciat per contrarestar opinions sobre criteris i valors literaris sobre els quals podien coincidir en molts aspectes, de mica en mica es decanta cap a un altre camp, en el qual diferien enormement. Serrahima, home de creences religioses arrelades, proposa dialogar amb Manuel de Pedrolo sobre els valors transcendents de lexistencia. I aquest, malgrat sentir-sen ben allunyat, accepta complagut el dialeg i la confrontacio didees.

Maurici Serrahima dedica aquest formidable assaig de crítica literària a dotze mestres: com be diu en l'advertiment previ, es tracta de donar una idea global de com s'ha produt el desplegament i la c

Aquestes cartes, publicades per Josep Poca, són fruit de les converses que, amb motiu del "Premi Prudenci Bertrana", solien mantenir, per omplir les hores buides que els deixava la feina de jurats, Maurici Serrahima i Joaquim Molas. Constitueixen una primera aproximacio solida als intents de renovacio del pensament religios a Catalunya des de Maragall fins a la descoberta de Mounier.

Maurici Serrahima (1902-1979) ens ha ofert una serie de llibres de gran valor documental. Amb la publicació d aquest nou volum ens mostra la vida de la Barcelona del començament del segle XX, el seu desvetllament personal en el camp literari i els inicis de seu compromis religios i sociopolitic.

Unes notes de dietari apassionants, inèdites fins ara, que completen els dos volums anteriors del mateix autor. Ara, però, la selecció de textos ha anat a càrrec de Josep Poca, membre de la comissió

Aquest cinquè volum de les memòries de Maurici Serrahima, que publica un extens material inèdit fins ara, constitueix un monument de la literatura memorialística catalana i permet de conèixer un munt

Aquest segon volum de les memòries de Maurici Serrahima constitueix un monument de la literatura memorialística catalana i permet de conèixer un munt de petits i grans secrets de la vida catalana de

Aquest quart volum de les memòries de Maurici Serrahima, que publica un material inèdit fins ara, constitueix un monument de la literatura memorialística catalana i permet de conèixer un munt de peti

Maurici Serrahima ens acosta a Proust, vida i obra entrelligades. L?admiració, la passió i la profunditat amb què s?hi endinsa ens permet entendre millor no tan sols el «temps perdut», sinó també la

Un pioner de la novel·la policíaca catalana injustament oblidat Aquesta és la historia de Carles Creus, un home condemnat a mort per l?homicidi d?un prestigiós metge. Per tal de defensar-se davant dels fets que l?inculpen, es dirigeix al fiscal de la causa i li escriu una carta des de la cel·la en la qual decideix explicar la veritat, tota la veritat i res mes que la veritat. Una historia psicologica, sordida i fosca que ens descobreix fins a quin punt poden arribar les contradiccions de l?esser huma.

En el seu dietari Notes i records, Maurici Serrahima hi aplegava tota mena de reflexions i de records: les relacions familiars i damistat; lactivitat professional; el viure quotidia dun dhome compromes en el camp social, religios i politic; i, sobretot, el seu pensament intim, les seves opinions personals sobre una tematica diversa (escriu amb coneixement de causa de filologia, literatura, art, musica, cinema, filosofia, teologia, politica, sociologia...). En les primeres edicions de lany 1972, les circumstancies politiques del moment li van imposar una ferria autocensura complementada per la censura que el van obligar a modificar la redaccio de molts paragrafs, i, sobretot, a deixar inedita una part molt important tal vegada, la mes interessant del manuscrit de les seves Notes i records. Per raons politiques, evidentment erem, encara, en plena epoca franquista, pero tambe per raons sentimentals; per aquella temença a no ferir susceptibilitats quan feia referencia a persones i situacions, moltes delles, prou delicades.Ara, aprofitem la celebracio del centenari del seu naixement per fer public tot aquell material que va haver de ser ignorat en aquells moments.