Maurici Serrahima

Fou un dels prosistes més sòlids, elegants i preparats de tota la cultura catalana del segle XX. Devot de Proust i Maragall, llicenciat en Dret i jove promesa del catalanisme catòlic (tant pel que fa a la cultura com a la política), ben aviat va destacar com a crític literari i estigué a la sala de maquines de la Federació de Joves Cristians i d’Unió Democràtica de Catalunya. Compromès amb la República durant la guerra, va retornar de l’exili el 1940 i fou un dels actors més ferms de la primera resistència cultural contra la dictadura franquista. Grafòman sense possibilitat de publicar, en privat va anar escrivint el monumental dietari Del passat quan era present: el testimoni més valuós de la represa i consolidació del catalanisme de postguerra.