Miquel S. Jassans (Alforja, 1937) és diplomat en Arqueologia Hispànica i llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i membre de la Societat d'Onomàstica. Participà activament en el moviment cultural del redreçament de la llengua i la nova cançó catalana dels anys seixanta. Cofundador del grup de teatre estudi Els Passerells, de l'Ateneu Cultural Josep Taverna d'Alforja i de la revista d'opinió Vent de Serè. Artista pintor i professor d'art, ha exposat a diverses ciutats de Catalunya, França i Alemanya. Conjumina el seu temps pintant, fent arqueologia, fotografia i cercant noms de lloc i de persona per les comarques del Camp de Tarragona. Ha publicat: Ordenacions del 1573 de la vila de Rasquera (1984), Toponímia de Rasquera (1988), Noms de lloc i de persona d'Alforja i Cortiella (1991), Onomàstica de Poboleda (1988), El secret dels pergamins càtars (2003) i Onomàstica de Colldejou (2003).
Recibe novedades de MIQUEL S. JASSANS directamente en tu email
Al segle XIV, les comunitats jueves de lAleixar, Alforja i Vilaplana, a causa de les persecucions i les prohibicions, troben refugi en una cova de la Mussara, on celebren els seus rituals. Per deixar-ne testimoni, graven al sostre de pedra unes estrelles de David, simbol dIsrael. La comunitat, en ser expulsada i enviada a lexili, promet passar de pares a fi lls el testimoni i el secret daquell lloc sagrat per servar-lo en la memoria del seu Poble. A la fi de la Guerra Civil espanyola, un exiliat que vivia a Alforja i Reus narra lexili i el seu periple per la inhospita França, on coneix el jueu bulgar David Avramof, descendent de sefardites que van viure a lAleixar. Passats els anys, els fills daquests dos exiliats es retroben i emprenen el retorn a Sefarad en una sorprenent i apassionant aventura, en la qual son presents la fe, la ciencia, la controversia i lamor.
Uns fets que passen a l'any 2050, a Alcover, Barcelona i Sardenya, en els quals la intriga, la passió, l'amor i el crim hi són presents, ens introdueixen en un món on l'art encara no és mort i el vell mite del paradis perdut encara es vigent. La Nuria descobreix el diari del pintor Bernat Brau i la seva lectura permetra als protagonistes, la Carla i l'Ambros, coneixer que pensava Bernat d'alguns artistes i quin era el seu concepte sobre l'art. Aquests coneixements els apassionaran i alhora, la filosofia de Bernat canviara les seves vides. Miquel
Elisenda, una noia de Cornudella, i Roger Puigdalba es coneixen investigant documents antics als Arxius de lArquebisbat de Tarragona. Aquesta coincidencia fa que entre ells neixi un lligam que sobrepassara lamistat i fara que els dos emprenguin una aventura apassionant, cercant un hipotetic tresor amagat pels catars en uns masos de Porrera. La professora dHistoria Medieval del Roger intenta, amb males arts i seduccions, ser ella la descobridora del suposat tresor. Aixo fa que la recerca es compliqui i prengui un caire intrigant i violent. En aquest relat, els personatges actuals son pura ficcio i parlen dart, etica i religio. En canvi, els noms dels llocs que apareixen en el relat son extrets de documents autentics del segle XIII, i es descriu el paisatge daquest entorn, que pertany a una Catalunya poc coneguda, amb uns masos, muntanyes, barrancs i camins que han conservat fins avui els noms duns catars que van ser victimes de la Inquisicio destructiva.