Montserrat Roig

Després d'haver viscut durant dotze anys a França i Anglaterra, la Natàlia torna a la Barcelona dels anys setanta, on retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que enmig de l

Retrat de tres generacions d'una família a partir de la qual Montserrat Roig fa una mirada crítica a la burgesia catalana i un retrat social de tota una època.Després d'haver viscut durant dotze anys

Edició commemorativa de la novel·la més emblemàtica de Montserrat Roig en el 25è aniversari de la seva mort.Després d’haver viscut durant dotze anys a França i Anglaterra, la Natàlia torna a la Barce

Nova edició d'una novel·la completament oblidada: un quadre de costums, ple d'ironia, de la Barcelona des de l’avantguerra fins als nostres dies.La senyora Patrícia Miralpeix és una vella entranyable

Nova edició d’un llibre emblemàtic de la feina com a periodista de Montserrat Roig. Un testimoni global de la seva visió del món.Recull dels articles que Montserrat Roig va escriure durant el setembr

.

Nova edició de la novel·la més emblemàtica del feminisme de Montserrat Roig.El món de les dones, amb totes les seves contradiccions, renúncies i esperances, és el que descriu Montserrat Roig a L’hora

Ramona, adéu (1972) és la primera novel·la de Montserrat Roig. Hi reapareixen alguns dels personatges del seu primer llibre de contes, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1970), embrió d'un mon personal que s'enriquira en dos llibres de la seva produccio posterior: El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).A Ramona, adeu, la historia ens es narrada a traves de la veu de tres dones -avia, mare i filla- que, a mes del vincle familiar, comparteixen el mateix nom del titol.La present edicio conte un estudi introductori, propostes de treball i de comentaris de text, a cura de Pilar Cabellos i Josepa Feixa, professores de llengua catalana i literatura a l'IES Miquel Tarradell de Barcelona.

El testament literari de Montserrat Roig: un recull de reflexions sobre les seves inquietuds vitals i literàries.Concebut durant el temps de malaltia, Digues que m’estimes encara que sigui mentida és

L'any 1980 Montserrat Roig va viatjar a Leningrad, convidada per Edicions Progrés de Moscou, per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad durant l'ocupació nazi. Durant l'estada a Leningrad -actualment San Petersburg-, va iniciar unes punyents entrevistes amb els supervivents del terrible bloqueig; tambe va coneixer la ciutat i els seus habitants, i en va quedar fascinada. Fruit d'aquesta experiencia es L'agulla daurada, llibre de viatges i cronica personal alhora.

Diari duns anys (1975-1981) aplega una selecció dels articles que, durant aquell període, Montserrat Roig va publicar, en català, a diaris i revistes com Mundo Diario, Guía del Ocio o lAvui. Una crònica esplèndida de la transició i de la seva gent, "la generació dels fills forçats del franquisme". En paraules del seu fill, Roger Sempere, al pròleg: "Com en lespai, Montserrat Roig es mou en tres eixos: és feminista, catalanista i desquerres. Eixos que, en constant aprenentatge, va perfilant i contextualitzant al moment històric sense perdren la unitat. Hi ha una evolució estilística molt evident. Montserrat Roig considerava la seva feina un ofici. Els oficis cal practicar-los per tal dassolir certa perfecció. Perfecció que mai és total. No són meves aquestes paraules, les recupero del record. [] Nosaltres som els néts del franquisme i als nostres pares els va tocar viurel, malauradament, en la seva plenitud. Llegint els articles daquest recull, un nét atent pot resseguir la nostra història més recent . [] En moltes qüestions no hem avançat gaire, els temes són recurrents encara. Hi ha molta feina per fer i els escrits de Montserrat Roig, malgrat els anys passats, ens poden ajudar a entendre el món i guiar-nos en què cal fer i per què cal seguir lluitant."

Desde tempos remotos, descubrir como conservar os alimentos constituíu todo un reto para o ser humano; diso dependía poder eludir a cotiá tarefa de apañar ou cazar, permitindo gozar no inverno dos saborosos froitos de veran. Ao parecer, a primeira referencia escrita a unha marmelada aparece na Historia natural de Plinio (seculo I), onde se lle dedica algo mais que unha liña de texto nun tratado de dezasete tomos.Ate finais do seculo XIV non atopamos consignada a referencia seguinte, nun libro titulado Le Menagier de Paris (Traite de morale et deconomie domestique, compose en 1393 par un bourgeois parisien) atopamos receitas de froitos como os marmelos, confeitados en mel.Hai que esperar ao seculo XIX para a gran difusion das marmeladas. Unha burguesia en pleno auxe imita o modo de alimentarse da aristocracia, aproveitando o progreso da agricultura, a dispoñibilidade de froitas boas e do abaratamento do azucre, ate enton un produto de luxo.Hoxe os andeis de calquera supermercado estan cheos de marmeladas frecuentemente ateigadas de edulcorantes, conservantes e pectinas industriais, sen o aroma e a lixeira textura dunha confeitura feita na casa. A preparacion dunha boa marmelada leva implicita unha gran variedade de posibilidades, o goce da creatividade e a satisfaccion de poder ofrecer aos demaisaquilo que un fixo coas suas mans. Un bote de marmelada e un delicado obsequio para un amigo que veña visitarnos ou unha familia que nos invitou a cear.Pasanse moi bos momentos escollendo a froita, preparando os utiles necesarios, rexistrando as receitas nun caderno, debuxando as etiquetas e gardando con graza os botes nun andel onde poidan apreciarse.O Servizo de Normalizacion Linguistica informa do libro no seu espazo web.O xornal Galicia Confidencial fai eco da publicacion de Marmeladas Caseiras.