Diari duns anys (1975-1981) aplega una selecció dels articles que, durant aquell període, Montserrat Roig va publicar, en català, a diaris i revistes com Mundo Diario, Guía del Ocio o lAvui. Una crònica esplèndida de la transició i de la seva gent, "la generació dels fills forçats del franquisme". En paraules del seu fill, Roger Sempere, al pròleg: "Com en lespai, Montserrat Roig es mou en tres eixos: és feminista, catalanista i desquerres. Eixos que, en constant aprenentatge, va perfilant i contextualitzant al moment històric sense perdren la unitat. Hi ha una evolució estilística molt evident. Montserrat Roig considerava la seva feina un ofici. Els oficis cal practicar-los per tal dassolir certa perfecció. Perfecció que mai és total. No són meves aquestes paraules, les recupero del record. [] Nosaltres som els néts del franquisme i als nostres pares els va tocar viurel, malauradament, en la seva plenitud. Llegint els articles daquest recull, un nét atent pot resseguir la nostra història més recent . [] En moltes qüestions no hem avançat gaire, els temes són recurrents encara. Hi ha molta feina per fer i els escrits de Montserrat Roig, malgrat els anys passats, ens poden ajudar a entendre el món i guiar-nos en què cal fer i per què cal seguir lluitant."
Ficha técnica
Editorial: A Contra Vent Editors
ISBN: 9788493889784
Idioma: Catalán
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 03/11/2011
Año de edición: 2011
Plaza de edición: Barcelona
Alto: 23.0 cm
Ancho: 16.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Montserrat Roig
Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) se dedicó al periodismo de investigación y a la narrativa. Se dio a conocer en 1970 con Molta roba i poc sabó (Premio Víctor Català), una colección de cuentos, y en 1989 publicó una segunda, El canto de la juventud. En 1972 publicó su primera novela, Ramona, adiós, a la que siguieron Tiempo de cerezas (1977, Premio Sant Jordi), La hora violeta (1980), La ópera cotidiana (1982) y La voz melodiosa (1987). Entre su obra periodística destacan Los catalanes en los campos nazis (1977, Premio Crítica Serra d’Or) y La aguja dorada (1986), además de las recopilaciones de entrevistas, artículos y reflexiones Retrats paral·lels (1976), Dime que me quieres aunque sea mentira (1991) y Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992).