Pere Serafí, conegut també amb el sobrenom de “lo Grech”, és el poeta més notable del segle XVI en llengua catalana. Probablement d’origen grec, s’establí de ben jove a Barcelona, on aviat destacà com a pintor, art en què es va prodigar i en què va adquirir un gran prestigi professional. Sembla que publicà tres llibres de poesia en català i en castellà, però només s’ha conservat el que va editar l’any 1565 amb el títol Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana. Excel·lent coneixedor de la tradició literària autòctona, en el seu doble vessant culte i popular, així com de la nova poesia europea, Serafí encarna a Catalunya el corrent literari en què va desembocar el Renaixement: el manierisme.La present edició, preparada per August Bover i Font, professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, presenta una tria molt representativa de les diverses opcions formals en la poesia de Serafí, i es completa amb un detallat estudi introductori i un glossari final.
Edició crítica, àmpliament anotada, de la poesia completa de Pere Serafí († 1567), l'autor en català més important del segle XVI. En la seva producció, malgrat els ressons renaixentistes que s'hi observen, continua tenint un pes bàsic la tradició medieval, i especialment l'obra d'Ausiàs March. L'edició parteix del volum Dos libres de Pedro Seraphín, de poesia vulgar, en lengua cathalana, aparegut a Barcelona l'any 1565. En apèndix s'inclouen, així mateix, les altres poesies de Serafí que coneixem, no recollides a l'edició del 1565, entre les quals cal destacar un grup d'onze composicions en espanyol, l'atribució a Serafí de les quals és argumentada versemblantment per l'editor.