Ricard Belis

Trece mujeres recuerdan sus vivencias en el campo de concentración de Ravensbrückm el único que el régimen de Hitler destinó exclusivamente a mujeres y niños. Entre ellas destacan poderosamente las voces de algunas mujeres españolas, como Mercedes Núñez y Neus Català, que han dedicado su vida a luchar con coraje y obstinación contre el horror nazi, el de ayer y el de sus formas de hoy.

¿Cuántas vidas se habrían salvado si el gobierno británico hubiera escuchado a Ramon Perera?La brillante labor del ingeniero republicano Perera en la construcción de refugios antiaéreos durante la Guerra Civil atrajo la atención de un ingeniero inglés, que logró llevarse a Perera a Inglaterra. La idea era convencer al gobierno británico de tomar medidas para una posible invasión alemana, pero, por intereses políticos, el gobierno británico desoyó los consejos del ingeniero. Narrado a través de los testimonios de supervivientes de los bombardeos en Cataluña e Inglaterra, los recuerdos de los pilotos que lanzaban las bombas, las transcripciones de conferencias a puerta cerrada y las opiniones de expertos, este libro reconstruye una instantánea emocionante de nuestro pasado reciente.

No eren jueus, tampoc meNo eren jueus, tampoc membres de la resistència armada a la invasió de Hitler: eren republicans espanyols, exiliats del terror de Franco, que havien buscat refugi a la ciutat francesa d'Angulema. El 20 d'agost de 1940, un tren carregat amb 927 espanyols, homes, dones, avis, nens i malalts, va marxar d'aquella ciutat. Els havien promès que els portarien a l'anomenada França lliure, la part del país no ocupada pels alemanys. La realitat fou ben diferent: quatre dies més tard arribaren a l'estació austríaca el nom de la qual la humanitat no oblidarà mai: Mauthausen. El govern francès es desfeia així d'uns refugiats molests, Alemanya obtenia una valuosa mà d'obra de franc i Espanya estenia la repressió mes enllà de les seves fronteres. El ministre Serrano Súñer es va desentendre de la sort d'aquests espanyols, malgrat conèixer el destí terrible que els esperava. A partir d'aquell moment es convertiren en apàtrides, els del triangle blau, segons la denominació del camp nazi. Montse Armengou i Ricard Belis, continuant en la línia de les seves investigacions anteriors, Els nens perduts del franquisme i Les fosses del silenci, rescaten aquesta història silenciada de la repressió franquista, la del primer tren procedent de l'Europa occidental carregat de famílies senceres amb destinació a un camp de concentració nazi. Per fer-ho han entrevistat els supervivents del comboi i han aportat les proves documentals que mostren com els governs de Vichy, Espanya i Alemanya van dur a la mort molts d'aquells republicans espanyols, els primers lluitadors antifeixistes que havia conegut el món i que encara avui no han recuperat la dignitat i la memòria.mbres de la resistència armada a la invasió de Hitler: eren republicans espanyols, exiliats del terror de Franco, que havien buscat refugi a la ciutat francesa d'Angulema. El 20 d'agost de 1940, un tren carregat amb 927 espanyols, homes, dones, avis, nens i malalts, va marxar d'aquella ciutat. Els havien prom&

Els primers anys de la repressió franquista milers de dones, embarassades o amb nens petits, van ser tancades a la presó en unes condicions infrahumanes. Els nens morien de fam

Tras el éxito del documental y el libro sobre los niños perdidos del franquismo, dos de sus autores abordan el escabroso tema de las fosas comunes de la guerra civil española, esas fosas del silencio que contienen los restos de miles de españoles. La rigurosa investigación emprendida para este libro, basado a su vez en un programa televisvo, ha hecho aflorar episodios terriblemente dolorosos, en un tiempo en que parece haber renacido el deseo de recuperar la memoria histórica, pese a la resistencia que siguen ofreciendo determinados sectores políticos. A través de sus páginas surgen innumerables historias de odios, de rencillas políticas e ideológicas, de fusilamientos indiscriminados, y la clara voluntad de los familiares que desean la rehabilitación y un descanso digno para sus muertos.