Salvador Espriu

Amb estudi introductori, comentaris de text i propostes de treball a carrec d'Isabel GranyaLectura prescriptiva per a Literatura Catalana de la modalitat d'Humanitats i Ciencies Socials i de la modalitat d'Arts al batxillerat a Catalunya. Promocio 2020-22 i 2021-23.Antigona, escrita el 1939 i publicada el 1955, es el mite classic que permet a l'autor de dur a terme l'analisi sintetica, pero intensa, de la lluita fratricida entre les dues Espanyes historicament enfrontades per la Guerra Civil. Antigona es pot interpretar des de diferents punts de vista, perque el que Espriu hi ha intentat es donar-nos les raons dels personatges, les motivacions i les justificacions per les quals cada bandol actua. I dins aquest context, una victima innocent que nomes es regeix per l'amor: Antigona.

Letizia nos ha brindado el (re)conocimiento de un autor que en la década de los treinta escribía en la misma sintonía de aliento vanguardista de los modelos —estoy convencido que asumidos conscientemente— narrativos de la década anterior (Salinas, Ayala, Espina, Jarnés…), sobre la base del humor, la reutilización contemporánea del mito, la transposición de los planos espaciotemporales, la utilización de determinadas asociaciones de imágenes, el empleo de la metáfora y los símbolos para la conformación de un espacio de hermetismo deliberado, la prosopopeya, la hibridación entre narración y prosa poética, la presencia de elementos urbanos y su sentido de modernidad, la influencia del psicoanálisis a través de elementos oníricos de caracterización simbólica e inconsciente… todo ello se da en el relato de Espriu, como se da en ilustres antecedentes tal que Sijé, de Eugenio d'Ors, Cazador en el alba, de Ayala, Vísperas del gozo, de Pedro Salinas…

Narra la història d?una noia a través de vint-i-dos capítols: en podrem veure la infantesa, el prometatge, el casament, el naixement i la mort del fill, l?amant, la mort de l?amant i la resignació de

Salvador Espriu va escriure Primera història d'Esther entre el maig de 1947 i el febrer de 1948, i des de la seva aparició s'ha considerat una de les fites indiscutibles, no sols dins de la seva producció literària, sinó també dins de la literatura catalana del segle XX. El text, d'una complexitat indubtable, fa una relectura del mite bíblic d'Esther i ens parla de qüestions com ara la deshumanització del poder, la vanitat i la família. La reelaboració de mites bíblics va ser una constant en la literatura de Salvador Espriu. Entre aquests mites, el d'Esther li interessà especialment, perquè el podia vincular tant a records d'infància com a la història de Sinera i les nefastes conseqüències de la guerra civil.

Antígona, escrita el 1939 i publicada el 1955, és el mite clàssic que permet a l'autor de dur a terme l'anàlisi sintètica, però intensa, de la lluita fratricida entre les dues Espanyes històricament enfrontades per la Guerra Civil. Antígona es pot interpretar des de diferents punts de vista, perquè el que Espriu hi ha intentat és donar-nos les «raons dels personatges», les motivacions i les justificacions per les quals cada bàndol actua. I dins aquest context, una víctima innocent que només es regeix per l'amor: Antígona.

Dotzè volum de la sèrie Anys d'aprenentatge (edició crítica de les obres completes de Salvador Espriu), realitzada en coedició entre Edicions 62 i el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu d'Arenys de Mar i amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes. Conté l'edició crítica i anotada de tres llibres de poemes cabdals en la producció espriuana dels anys cinquanta: El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955) i La pell de brau (1960).

Edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Joan Ramon Veny-Mesquida.

Un poema per començar a llegir poesia i dir els poemes de memòria.