Antígona, escrita el 1939 i publicada el 1955, és el mite classic que permet a lautor de dur a terme lanalisi sintètica, però intensa, de la lluita fratricida entre les dues Espanyes històricament enfrontades per la Guerra Civil. Antígona es pot interpretar des de diferents punts de vista, perquè el que Espriu hi ha intentat és donar-nos les «raons dels personatges», les motivacions i les justificacions per les quals cada bandol actua. I dins aquest context, una víctima innocent que només es regeix per lamor: Antígona. Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985), un dels grans noms de la poesia catalana contemporania i prosista extraordinari, va conrear també el teatre de manera breu, però rellevant: Primera història dEsther (publicada el 1948, no va ser estrenada fins el 1957), Antígona (publicada el 1955, es va representar per primera vegada el 1958), Ronda de mort a Sinera (publicada el 1966, sobre un muntatge teatral de Ricard Salvat que es va estrenar el 1965) i Una altra Fedra, si us plau (publicada el 1978, escrita per encarrec de lactriu Núria Espert i estrenada el 1977 per la companyia de la mateixa actriu).
El 1980 Salvador Espriu va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i, arran d’aquell reconeixement, va obsequiar el rector Antoni Maria Badia i Margarit amb un llibre que contenia una seleccio de trenta-un poemes autografs. El valor d’aquesta obra literaria unica, de que presentem una edicio facsimil limitada i numerada, rau en la tria feta per ell mateix, en la cal·ligrafia amb que els va escriure i en el relligat manual de l’exemplar original.
