Teresa Pascual

Dos presents, l avui i l ahir, convergeixen en aquest llibre de maduresa de Teresa Pascual, on els matisos de la llum, i la importancia de les finestres, s imposen a la dualitat foscor-claror i el dins i el fora es comuniquen com a parts d un mateix espai on el concepte de llindar, de lloc de pas, ajuda a relativitzar la importancia de les coses. Aqui, la materia pesa pero tot es relatiu, i es relaciona amb l oblit i el silenci dels altres. Instants i traç que va deixant la vida configuren aquest llibre d una poeta que a traves d una aparença de paraula menuda es confirma com a una de les nostres veus mes essencials. Teresa Pascual (El Grau de Gandia, 1952) es va donar a coneixer amb el poemari Flexo (1988) i fins ara ha publicat els reculls: Les hores (1988), Arena (1992), Curriculum Vitae (1996), El temps en ordre (2002), Rebel lio de la sal (2008), Herencies (2011, amb Angels Gregori), Valencia Nord (2014) i Vertical (2019). Recentment ha publicat la versio bilingue catala-castella Rebelion de la sal (2020) amb traduccio i proleg de Lola Andres i El temps en ordre. Poesia reunida 1988-2019 (2020). Ha g

"Rebel·lió de la sal es presenta com una interrogació sobre el dolor, ofereix una indagació de l'absència -"Qui sap l'itinerari / que seguirà aquest fred?"-, però el pessimisme adquireix una postura estoica, amb el guany de la sal, de la rebel·lió de la sal que al llarg del poemari esdevé element primigeni. Amb Rebel·lió de la sal Teresa Pascual publica el seu sisè llibre. El present lliurament respon principalment a la inflexió que la mort de la mare suposa de tallant, d'absència dolorosa, de necessitat de reflexió i de procés identitari que cal bastir de nou. La mort de la mare dóna raó d'alguns dels poemes més impactants; el dolor i el silenci de l'altra, amb poemes d'una tendresa commovedora com el tríptic Vindré demà, duen la poeta a l'alta expressió de l'inefable ("I aleshores adoro..." reprèn seguint Clarice Lispector), a l'emmudiment, al gest, a l'emoció. Al món de les imatges i les ombres, a l'opacitat, o a la llum socràtica." (Lluïsa Julià)

Reflexió sobre el temps, l''amor i el llenguatgeL''interès de Teresa Pascual per l''obra d''Ingeborg Bachmann—escriptora austríaca, filòsofa com ella, molt compromesa amb la inquietud política de des

En Teresa Pascual no encontramos sobreabundancia ni triunfos, tampoco nostálgicas enredaderas por las que la luminosidad de la vida trepa y se impone a la oscuridad. No se trata de este clásico y bienintencionado coraje vital. Las sombras, su petrea realidad, son una constante y natural figura que alienta la luz de los cuerpos -y de las cosas-. Poemas tensos, centelleantes y sigilosos, en el filo, hundidos. Una escritura medular que parece sobrevenir de un eco perdido, pero tambien de una tirante idea de la imagen que mira, atentamente, la respiracion o su cese.LOLA ANDRES

Teresa Pascual (Grau de Gandia 1952) ha estudiat Filosofia a la Universitat de Valencia i es professora d'ensenyament secundari a Gandia. És membre del CEIC "Alfons el Vell". Poeta i traductora, es v