Xavier Febrés

La tomba del poeta Antonio Machado s'ha convertit en un actiu memorial de l'èxode de mig milió de republicans per la frontera pirinenca l'hivern del 1939 i de la seva rebuda degradant per part de les autoritats franceses; uns fets reconstruïts pas a pas en aquest llibre, així com la vigència de la figura machadiana i les nombroses activitats que han tingut lloc durant les últimes dècades al voltant de la sempre visitada sepultura. L'autor ha participat també en diaris i llibres francesos en la restitució dels fets d'aquell desterrament massiu, difuminats durant molt de temps per un vel de discreció, ressentiment o vergonya. La debatuda permanència de les despulles de Machado a la localitat d'exili, on va morir vint-i-sis dies després de creuar la frontera, il·lustra de manera eloqüent un capítol de la història i les seves repercussions fins avui. Traçar la panoràmica de la posteritat de Machado des de la seva última residència a Cotlliure equival a recompondre amb visió d'avui la història recent del país i el llegat literari i cívic del popular poeta.

Xavier Febrés, periodista i escriptor, ha publicat nombrosos llibres de biografies, reportatges i literatura de viatges. Els seus últims títols són l'assaig Les preguntes pendents de Josep Pla, la narració de viatges A tres quarts d'hora de Perpinyà, i el dietari Alguns rastres marcats a la neu. A Els últims aristòcrates catalans descobrireu la història viva de l'evolució de la noblesa catalana a través d'un magnífic i alhora inesperat retrat de sis comtes, marquesos o barons com a mostra de la pluralitat d'orígens i d'interessos en el món d'avui. I es que els perfils de l'actual comte de Montseny, el comte d'Arruga, la comtessa d'Empúries, el comte de Sert, el marqués de Robert i el baró de Maldà serveixen a Xavier Febrés per dibuixar amb sorpresa una història del país.

Vint-i-cinc anys després de la seva mort Josep Pla continua sent el prosista més llegit de la literatura en català i plantejant nombrosos interrogants. Per què es manté el fenomen de popularitat lite

Unos pensaron que Alberto Puig Palau, «Tío Alberto», actuó siempre como un cantamañanas, un juerguista dilapidador, un caprichoso de talonario fácil. Otros creen que encarnó al último gran señor de una antigua clase dirigente, una burguesía industrial con designios inteligentes. Para la gauche divine se convirtió en el conocido «Tío Alberto» gracias a la canción de su joven amigo Joan Manuel Serrat, cuando en realidad el apelativo remontaba a décadas atrás y le había sido impuesto por el cariño de otro grupo muy diferente, el de sus protegidos gitanos. La canción de Serrat focalizó la atención sobre el personaje cuando éste ya había cubierto la totalidad de su trayectoria y sirvió para recordar el inaudito interés de una vida más desconocida hasta hoy que la identidad del protagonista. Nadie ha logrado bucear hasta las raíces íntimas de Alberto Puig Palau, pero al menos hemos podido describir cada una de las sorprendentes ramas a las que esas raíces dieron vida. Una vida por la que desfilaron escritores como Josep Pla o Jean Cocteau, cineastas, actrices, toreros, bailaoras de flamenco, intelectuales....

El silenci amb què Josep Pla va recobrir en la seva obra tores les dones amb les quals va conviure es trenca per primer cop en aquest llibre del seu biògraf.

Gardel a Barcelona i la febre del tango passa revista a una de les etapes mes inexplorades del mític cantant de tangos argentí. A la decada dels anys vint, Carlos Gardel va elegir Barcelona com a primera plataforma de llançament mundial, abans

El cul de Napoleó o la revelació de Milà aplega la narració literària, la cronica de viatges i la documentació historica i actual per dibuixar una peripecia personal i alhora un viu panorama de la "c

El primer mèrit dels menuts és despertar passions enceses i contraposades, agudes en totes dues direccions. Els mateixos productes evoquen alhora una idea de delícia

Aquest llibre no ha rajat tot sol. Ens ha costat molta energia, però ens ho hem passat molt bé. Mirar passar Roma amb un amor correspost és la millor manera, i per a nosaltres possiblement l'única, d'entendre-la i de transcriure-la. En retornar...

.Xavier Febres, periodista i escriptor, ha publicat llibres de viatge, biografies i grans reportatges com El Pirineu, frontera i porta de Catalunya, El Mediterrani ciutat, Ofici d`amant a Florencia, L`Emporda com un mon, Josep Pla, biografia de l`homenot, Les dones de Josep Pla, El cul de Napoleo o la revelacio de Mila i, finalment, Guapa, rica, culta i argentina, entre d`altres. Un dia d`aquests enllestiran les obres de construccio del TGV i situaran Perpinya a tres quarts d`hora de trajecte del centre de Barcelona. Molts podran descobrir comodament una altra manera diferent de ser catalans. Jo fa trenta anys que hi vaig amb regularitat, primer cada setmana per motius de feina i ara perque em segueixen agradant les contradiccions de la Catalunya francesa. He volgut descriure el Rossello actual damunt la via narrativa d'una experiencia personal. Convertir-me en corresponsal barceloni del diari L'Independant em va donar l`oportunitat d'explorar les interioritats de Perpinya i les terres catalanes de França, mes enlla dels clixes consolidats pels visitants ocasionals, en un contacte directe desprovet de prejudicis, gracies a les relacions facilitades per la feina informativa i per la curiositat com a vici permanent.

De Gardel a Gotan Project y sus diversos imitadores, pasando por Piazzola y otros genios menos conocidos, de los bajos fondos de Buenos aires a los teatros y salas de baile más sofisticadas del mundo, la tangografía (sic) había estado diseminada -perdida, casi- en notas periodísticas aisladas o en ensayos esporádicos que, como la tradición oral que a veces recogen y que también es fuente imprescindible de la memoria musical, no obedecen a ningún plan organizado. Sin embargo, el tango, que no ha pasado de moda sino que ha sabido reinventarse hasta hacerse un lugar en los escenarios más vanguardistas del momento, tiene ahora en el libro de Xavier Febrés un merecido recuento histórico y al mismo tiempo ensayístico, un homenaje pragmático, que sirva de para los que quieran iniciarse en los placeres del tango pero que también leerán con deleite y curiosidad aquellos amantes probados del género.

The coming of the railway from Paris resulted in Henri Matisse visiting the town in May 1905 and taking a room with sea views from where he could paint. He brought with him his friend An- dre Derain. That summer, they painted more than 40 oil paintings capturing the landscape, the light and energetic colours of Collioure.

En 1905, Collioure est depuis peu desservie par le train en prove- nance de Paris. Henri Matisse en profite pour louer au village une chambre avec vue sur la mer pour y peindre. Il entraîne avec lui son ami André Derain. Cet été-là, tous deux vont produire plus de quarante peintures à l’huile ayant pour sujet le paysage, la lumière et les couleurs incandescentes de Collioure.