Josep Vilanova, el fil conductor del llibre polièdric i insòlit que tenim entre les mans, és professionalment arquitecte. I és al mateix temps un fotògraf excel·lent i un pintor magnífic. Artigens, el llibre que tenim a les mans, és moltes coses al mateix temps. Imatges de Josep Vilanova, amb la col·laboració i el suport enriquidor dels seus fills Miquel i Roger. Però hi ha una cosa que no és: no és l'acta notarial d'un món. És una acumulació de materials constructius: imatges, paraules, fotografies. El llibre mateix és una construcció, un edifici. Artigens no és un llibre en ús. No són fotografies amb peu de foto ni versos il·lustrats ni quadres que s'agermanen amb textos. És un lloc de trobada entre tres persones. És una acumulació de materials constructius que dibuixen un món. Que construeixen un món. És el que fan els arquitectes, en el fons. Encara que habitualment ho facin d'una altra manera. Potser perquè l'Arquitectura amb majúscula, com l'Art amb majúscula, no es dedica tan sols a bastir edificis, sinó també a construir realitats.
