Libros de Folclore catalán, página 3 de 8

Per fer de pages era imprescindible contemplar la natura, i consequentment, calia donar un nom a aquests senyals del temps. Limaginari popular es molt fertil i per aixo sarribat a censar aquest recull. La globalitzacio estandarditza fins i tot aspectes de la cultura popular que, secularment, shan mantingut com un dels senyals didentitat de Catalunya i naturalment de cada poble, per petit que sigui. Lobjectiu de la present recerca dAlbert Manent i Joan Cervera es la de fixar, en el possible, els noms donats popularment i tradicionalment als nuvols, boires i vents de la Segarra, despres dhaver fet la mateixa recerca tambe a daltres comarques catalanes.

Manresa compta amb balls propis per a la imatgeria de la ciutat i per al bestiari del Correfoc; amb quatre esbarts que conreen la dansa tradicional catalana i la divulguen dins i fora del país; i amb un munt de centres de formacio que, des de lensenyament de la dansa classica, han anat evolucionant a noves disciplines dacord amb les darreres tendencies. Tambe, amb el ball esportiu, la ciutat ha conquerit fites importants arreu del mon. De fet, algunes de les escoles mes prestigioses daquesta modalitat de dansa son manresanes.

La cultura popular catalana no es pot entendre sense l'aportació de l'Arxiu Joan Amades. La seva riquesa i diversitat són un preuat tresor, format per valuoses peces que ens expliquen les formes de vida dels nostres avantpassats. Ara, de la mà dels millors especialistes, podem valorar aquest tresor visual en tota la seva dimensió i entendre molt més les possibilitats insospitades de les imatges gràfiques i virtuals que ens envolten. Aquesta obra s'ha desenvolupat a partir de l'exposició Imatgeria Popular. La Col•lecció d'Imatge Impresa de l'Arxiu Joan Amades que ha fet el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, en ocasió del cinquantè aniversari de la mort d'aquest recordat folklorista.

_El Penedès llegendari_ és una capbussada en la rondallística del Penedès. Estructurat com un catàleg de llegendes amb un to de narració literària, pretén ser una eina de consulta i lectura per a tot

Quaranta-quatre narracions, en les quals uneix la veritat de les històries amb la imaginació. L'autor es fixa en la manera de ser de persones i coses enginyoses, i així explica la vida d'un pobre, ben intel·ligent, amb mal d'ulls, que pidolava pels pobles i es convertia en un honrat i decent alcavot entre els hereus, pubilles i cabalers. Entren, pels ulls, els diferents tipus: des d'un llenyataire, carregat de virtuts i de vicis, fins a les converses per passar el temps, entre el rector i un pixatinters d'una hidrolèctrica, o de l'Ajuntament, com també uns alemanys coneguts per les xaueres i trompades amb cotxes potents. Brots de Pi representa una tisana de la vida moral i rural generada dins aquelles valls. Il·lustracions de Josep Plana

Al segle XIV la devoció a Sant Jordi -ben poc present en lonomàstica personal i toponímia catalanes- sobrí pas a Catalunya com a símbol de cavalleria. Entre els segles XV i XVII, la Generalitat impu

Quan un no sexplica el que passa diu aixo es cosa de bruixes. El Lluçanes i els seus encontorns Bages, Osona, Moianes i Bergueda es un territori on encara avui els pagesos, pastors i antics traginers expliquen histories de bruixes plenes de maldat, daltres de bondat, les bruixes remeieres, que formen part duna cultura a punt de desapareixer a la Catalunya interior. Bruixes a la Catalunya interior conte histories, llegendes, creences i costums daquests personatges humans, pero amb poders extrahumans, que tenen la capacitat de transformar-se en diferents tipus danimals per no ser reconeguts al Lluçanes especialment els gats burells, tenen la facultat de volar, de desencadenar tempestats, provocar malalties, matar animals de les cases de pages i embruixar amb la mirada i amb fruites o llaminadures, etc. Us convidem que us capbusseu en aquest passat i que entre tots, per uns instants, mentre gaudim de la lectura del llibre el poguem reviure. Sentireu el toc de campanes per santa agata, el vent bufarut, veureu el que es la manyaga per un pastor, les trapelleries de les bruixes i com els mossens se les empescaven per atrapar-les.

Els tres volums de Lo rondallaire i el de Contes populars catalans constitueixen el més complet compendi de narrativa oral catalana reunit en el segle XIX. Amb una concepció moderna del folklore, que li permetia defensar la unitat universal de la literatura popular, Francesc Maspons i Labros va recollir una gran quantitat de contes explicats per persones que els conservaven per tradicio oral transmesa durant generacions. En aquest volum es publiquen els dos primers volums de Lo rondallaire, amb un estudi de Josep Maria Pujol, professor de la Universitat Rovira i Virgili. De ledicio nha tingut cura Albert Mestres, escriptor i especialista en lactualitzacio de textos prenormatius.

Basili de RubíEls consells del pare Basili de Rubí "no tenen altra finalitat que la d'auxiliar el pressebrista novell pel camí de la tècnica constructiva del pessebre estalviant-li de perdre's per vi

Els instruments i les músiques són elements que ens remeten a una tradició i a una memòria compartida. La unió arcaica del flabiol i de la gralla solistes amb un grup de balladors que fan sonar pande

La Festa Major dels Blancs i Blaus és la celebració gran de la ciutat de Granollers. Basada en una competició urbana entre colles identificades per dos colors diferents, la festa combina els actes ritualitzats a partir dun enfrontament real, esdevingut llegendari, entre dos rajolers del segle XIX, i les activitats que cada any renoven amb contundencia el programa festiu. La celebracio tambe aposta per una agosarada transposicio delementscarnestoltencs cap al cicle tematic de la Festa Major. Daquesta manera, Granollers ha generat un model propi, envel qual tambe destaquen, per la seva abundancia, els apats comunitaris i, per la seva trajectoria i excel·lencia, les tronades i el castell de focs. Us la presentem amb les paraules i els ulls de dos granollerins que la viuen amb passio i emocio. La Fiesta Mayor de los Blancos y Azules es la celebracion grande de la ciudad de Granollers. Basada en una competicion urbana entre pandillas identificadas por dos colores diferentes, la fiesta combina los actos ritualizados-a partir de un enfrentamiento real, convertido en legendario, entre dos ladrilleros del siglo XIX-, y las actividades que cada año renuevan con contundencia el programa festivo. La celebracion tambien apuesta por una atrevida transposicion de elementscarnestoltencs hacia el ciclo tematico de la Fiesta Mayor. De este modo, Granollers ha generado un modelo propio, Envel que tambien destacan, por su abundancia, las comidas comunitarios y, por su trayectoria y excelencia, las tormentas y el castillo de fuegos. Os la presentamos con las palabras y los ojos de dos granollerenses que la viven con pasion y emocion.

Escriure, publicar, editar un llibre sobre la Setmana Santa tarragonina ha estat una empresa ja assolida i amb nivells de qualitat més que alts, com testimonia la bibliografia existent. Tornar a fer un llibre sobre el tema en el mes classic dels sentits, combinacio de textos amb un clar rerefons historic i religios, amb una seleccio fotografica dalta qualitat, era al nostre parer tornar al que ja shavia fet. Per aquesta rao hem optat per una proposta mes agosarada: la forja dun llibre coral tant en la imatge com en el text. (...) El fet dentendre la Setmana Santa, especialment la de Tarragona, no tan sols com un fet religios, ni tan sols cultural o festiu, ens ha portat a pensar que el millor per fer un llibre sobre el tema es invitar autors que des de diverses perspectives, des de diverses posicions envers la fe (des del catolicisme fins a lagnosticisme passant per lislam i el judaisme) ens parlin del fet de la Setmana Santa, i a un temps que sacostin a ella des doptiques diferents i alhora complementaries, com pot ser des de la literatura, la musica, els mitjans de comunicacio, etc. Si a aquests enfocaments plasmats negre sobre blanc hi afegim les visions que una serie de fotografs de la nostra ciutat tenen sobre la Setmana Santa, doncs tenim aquest llibre. En el cas de la fotografia tambe hem volgut defugir el recorregut classic del que podriem entendre com la Setmana Santa, que podria ser una cronologia iniciada el Dimecres de Cendra i finalitzada el Dilluns de Pasqua, o una visio confraria per confraria de Setmana Santa. Els fotografs ens han donat unes imatges que no tan sols il·lustren aquest recorregut, sino que tambe mostren unes visions i uns detalls que sovint sescapen a les nostres ninetes, per quotidians, per personals, o fins i tot per efimers. Del proleg de Quim Mas Carceller, Joan Menchon Bes i Quim Vendrell Moreno. Escribir, publicar, editar un libro sobre la Semana Santa tarraconense ha

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de 2010, els castells són les torres humanes que es construeixen a Catalunya amb la participació d''homes i dones, nens i nenes i que poden arribar fins a deu pisos d''alçada. Castells. Tocant el cel amb la ma ens ofereix de manera amena i rigorosa les claus per coneixer i gaudir d''aquestes efimeres i fantastiques construccions que, a mes d''una expressio de la identitat cultural catalana, son alhora metafora i realitat del treball solidari i del sentit de continuitat de la comunitatPatrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO desde 2010, los castells son las torres humanas que se construyen en Cataluña con la participacion de hombres y mujeres, niños y niñas y que pueden alcanzar hasta diez pisos de altura. Castells. Tocando el cielo con la mano nos ofrece de manera amena y rigurosa las claves para conocer y disfrutar de estas efimeras y fantasticas construcciones que, ademas de una expresion de la identidad cultural catalana, son al tiempo metafora y realidad del trabajo solidario y del sentido de continuidad de la comunidad.Castells (castles) are human towers built in Catalonia where men, women and children alike participate. These towers may reach a height of up to ten storeys and, since 2010, are Intangible Cultural Her...

En el cabalós riu de les llegendes, Girona, ciutat creuada per rius, hi té un lloc ben guanyat. La Torre Gironella, la Catedral, la Col•legiata i el Call, peró també altres indrets menys espectaculars, el carrer del Llop, la Font den Pericot, el Pont Major i el del Dimoni o el carrer Argenteria, configuren un itinerari de pedra i records per on avancen agafats de la má, en una corrua fantástica, Gerió, Carlemany, Sant Narcís, Sant Feliu o el Cap dEstopes, la Tolrana, la Bruixa de la Catedral, la Lleona o el Tarlá. Aquest llibre els convoca de nou, a tots ells i a uns quants més, i convida els gironins i els foranis a afegir-se a la corrua i, en passar les págines, a reviure els fets que els han convertit en llegendaris.

Aquest llibre és una eina prctica per a docents i educadors en general, que conté una quarantena de rondalles marroquines, procedents de la tradició oral. Inclou un estudi introductori, comentaris i suggeriments pedagògics després de cada conte, així com una classificació d'aquests per edat, valors, llargada i tipus

La paraula"Calidoscopi"ve del grec antic"kalós", que vol dir bella,"éidos", imatge, i"scopéo", observar. Per tant, observar la bella imatge que ens ha deixat la història a Llívia és el seu objectiu.\