Libros de Folclore catalán, página 3 de 8

Quan un no sexplica el que passa diu aixo es cosa de bruixes. El Lluçanes i els seus encontorns Bages, Osona, Moianes i Bergueda es un territori on encara avui els pagesos, pastors i antics traginers expliquen histories de bruixes plenes de maldat, daltres de bondat, les bruixes remeieres, que formen part duna cultura a punt de desapareixer a la Catalunya interior. Bruixes a la Catalunya interior conte histories, llegendes, creences i costums daquests personatges humans, pero amb poders extrahumans, que tenen la capacitat de transformar-se en diferents tipus danimals per no ser reconeguts al Lluçanes especialment els gats burells, tenen la facultat de volar, de desencadenar tempestats, provocar malalties, matar animals de les cases de pages i embruixar amb la mirada i amb fruites o llaminadures, etc. Us convidem que us capbusseu en aquest passat i que entre tots, per uns instants, mentre gaudim de la lectura del llibre el poguem reviure. Sentireu el toc de campanes per santa agata, el vent bufarut, veureu el que es la manyaga per un pastor, les trapelleries de les bruixes i com els mossens se les empescaven per atrapar-les.

Els tres volums de Lo rondallaire i el de Contes populars catalans constitueixen el més complet compendi de narrativa oral catalana reunit en el segle XIX. Amb una concepció moderna del folklore, que li permetia defensar la unitat universal de la literatura popular, Francesc Maspons i Labros va recollir una gran quantitat de contes explicats per persones que els conservaven per tradicio oral transmesa durant generacions. En aquest volum es publiquen els dos primers volums de Lo rondallaire, amb un estudi de Josep Maria Pujol, professor de la Universitat Rovira i Virgili. De ledicio nha tingut cura Albert Mestres, escriptor i especialista en lactualitzacio de textos prenormatius.

Basili de RubíEls consells del pare Basili de Rubí "no tenen altra finalitat que la d'auxiliar el pressebrista novell pel camí de la tècnica constructiva del pessebre estalviant-li de perdre's per vi

Els instruments i les músiques són elements que ens remeten a una tradició i a una memòria compartida. La unió arcaica del flabiol i de la gralla solistes amb un grup de balladors que fan sonar pande

La Festa Major dels Blancs i Blaus és la celebració gran de la ciutat de Granollers. Basada en una competició urbana entre colles identificades per dos colors diferents, la festa combina els actes ritualitzats a partir dun enfrontament real, esdevingut llegendari, entre dos rajolers del segle XIX, i les activitats que cada any renoven amb contundencia el programa festiu. La celebracio tambe aposta per una agosarada transposicio delementscarnestoltencs cap al cicle tematic de la Festa Major. Daquesta manera, Granollers ha generat un model propi, envel qual tambe destaquen, per la seva abundancia, els apats comunitaris i, per la seva trajectoria i excel·lencia, les tronades i el castell de focs. Us la presentem amb les paraules i els ulls de dos granollerins que la viuen amb passio i emocio. La Fiesta Mayor de los Blancos y Azules es la celebracion grande de la ciudad de Granollers. Basada en una competicion urbana entre pandillas identificadas por dos colores diferentes, la fiesta combina los actos ritualizados-a partir de un enfrentamiento real, convertido en legendario, entre dos ladrilleros del siglo XIX-, y las actividades que cada año renuevan con contundencia el programa festivo. La celebracion tambien apuesta por una atrevida transposicion de elementscarnestoltencs hacia el ciclo tematico de la Fiesta Mayor. De este modo, Granollers ha generado un modelo propio, Envel que tambien destacan, por su abundancia, las comidas comunitarios y, por su trayectoria y excelencia, las tormentas y el castillo de fuegos. Os la presentamos con las palabras y los ojos de dos granollerenses que la viven con pasion y emocion.

Escriure, publicar, editar un llibre sobre la Setmana Santa tarragonina ha estat una empresa ja assolida i amb nivells de qualitat més que alts, com testimonia la bibliografia existent. Tornar a fer un llibre sobre el tema en el mes classic dels sentits, combinacio de textos amb un clar rerefons historic i religios, amb una seleccio fotografica dalta qualitat, era al nostre parer tornar al que ja shavia fet. Per aquesta rao hem optat per una proposta mes agosarada: la forja dun llibre coral tant en la imatge com en el text. (...) El fet dentendre la Setmana Santa, especialment la de Tarragona, no tan sols com un fet religios, ni tan sols cultural o festiu, ens ha portat a pensar que el millor per fer un llibre sobre el tema es invitar autors que des de diverses perspectives, des de diverses posicions envers la fe (des del catolicisme fins a lagnosticisme passant per lislam i el judaisme) ens parlin del fet de la Setmana Santa, i a un temps que sacostin a ella des doptiques diferents i alhora complementaries, com pot ser des de la literatura, la musica, els mitjans de comunicacio, etc. Si a aquests enfocaments plasmats negre sobre blanc hi afegim les visions que una serie de fotografs de la nostra ciutat tenen sobre la Setmana Santa, doncs tenim aquest llibre. En el cas de la fotografia tambe hem volgut defugir el recorregut classic del que podriem entendre com la Setmana Santa, que podria ser una cronologia iniciada el Dimecres de Cendra i finalitzada el Dilluns de Pasqua, o una visio confraria per confraria de Setmana Santa. Els fotografs ens han donat unes imatges que no tan sols il·lustren aquest recorregut, sino que tambe mostren unes visions i uns detalls que sovint sescapen a les nostres ninetes, per quotidians, per personals, o fins i tot per efimers. Del proleg de Quim Mas Carceller, Joan Menchon Bes i Quim Vendrell Moreno. Escribir, publicar, editar un libro sobre la Semana Santa tarraconense ha

En el cabalós riu de les llegendes, Girona, ciutat creuada per rius, hi té un lloc ben guanyat. La Torre Gironella, la Catedral, la Col•legiata i el Call, peró també altres indrets menys espectaculars, el carrer del Llop, la Font den Pericot, el Pont Major i el del Dimoni o el carrer Argenteria, configuren un itinerari de pedra i records per on avancen agafats de la má, en una corrua fantástica, Gerió, Carlemany, Sant Narcís, Sant Feliu o el Cap dEstopes, la Tolrana, la Bruixa de la Catedral, la Lleona o el Tarlá. Aquest llibre els convoca de nou, a tots ells i a uns quants més, i convida els gironins i els foranis a afegir-se a la corrua i, en passar les págines, a reviure els fets que els han convertit en llegendaris.

Aquest llibre és una eina prctica per a docents i educadors en general, que conté una quarantena de rondalles marroquines, procedents de la tradició oral. Inclou un estudi introductori, comentaris i suggeriments pedagògics després de cada conte, així com una classificació d'aquests per edat, valors, llargada i tipus

La paraula"Calidoscopi"ve del grec antic"kalós", que vol dir bella,"éidos", imatge, i"scopéo", observar. Per tant, observar la bella imatge que ens ha deixat la història a Llívia és el seu objectiu.\

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de 2010, els castells són les torres humanes que es construeixen a Catalunya amb la participació d''homes i dones, nens i nenes i que poden arribar fins a deu pisos d''alçada. Castells. Tocant el cel amb la ma ens ofereix de manera amena i rigorosa les claus per coneixer i gaudir d''aquestes efimeres i fantastiques construccions que, a mes d''una expressio de la identitat cultural catalana, son alhora metafora i realitat del treball solidari i del sentit de continuitat de la comunitatPatrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO desde 2010, los castells son las torres humanas que se construyen en Cataluña con la participacion de hombres y mujeres, niños y niñas y que pueden alcanzar hasta diez pisos de altura. Castells. Tocando el cielo con la mano nos ofrece de manera amena y rigurosa las claves para conocer y disfrutar de estas efimeras y fantasticas construcciones que, ademas de una expresion de la identidad cultural catalana, son al tiempo metafora y realidad del trabajo solidario y del sentido de continuidad de la comunidad.Castells (castles) are human towers built in Catalonia where men, women and children alike participate. These towers may reach a height of up to ten storeys and, since 2010, are Intangible Cultural Her...

Aplega per primera vegada les llegendes de reines, comtesses i heroines que han destacat en la memoria popular de Catalunya. Hi trobareu dones espavilades, astutes, enamorades, mares, guerreres, santes, bruixes, monges, cortesanes, malcasades, pelegrines, governantes o influents en la politica. Esquiven els rols establerts per la societat patriarcal, i fugen de la passivitat i la submissio, del marc estrictament domestic.

Obra ilustrada sobre la sardana que ofrece una recopilación de su trayectoria histórica, define las características de esta danza, de su música y de su tecnica e investiga su proyección social y su relacion con el mundo literario y artistico. Un apendice final indica la forma de bailarla, los distintos estilos y la cuenta y la reparticion de la danza.

Montserrat, muntanya-simbol de Catalunya, meravella de la natura, sens fa molt propera a traves de les seves llegendes i rondalles, en bona part fruit dels romantics del s. XIX. El llibre preten recollir-ne una mostra ben representativa del seu ric repertori i intentar, alhora, delimitar-ne els elements simbolics mes importants. La llegenda de fra Gari i de la troballa de la Moreneta de les mes antigues, ens expliquen lorigen del santuari. Tambe molts cims i indrets tenen la seva propia tradicio que justifica aquell fet o la seva singular fesonomia. Arran de la Guerra del Frances, quan calia ser molt valents per vencer un exercit mes ben preparat, neixen les llegendes del timbaler del Bruc i del guerriller Mansuet, protector de Collbato. Montserrat tambe es defineix segons la visio dels pobles dels seus encontorns. Aixi, per exemple, la Misteriosa Llum de Manresa surt des de Montserrat a lesglesia del Carme.

Les coses mai són perquè sí. De tant en tant ens hem d'aturar, mirar al nostre voltant, veure d'on venim i saber on anem. De tant, si cal, ens hem de reivindicar. Què fa que els gironins tinguin un estil propi? Per què la creativitat de Girona, Banyoles, Olot, Besalú, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, La Bisbal, Palamós, Palafrugell, Figueres, Cadaqués, Ripoll o Puigcerda -entre tantes altres viles i ciuetats- és tant característica des de fa tant de temps? La periodista de TV3 Peté Soler explica Girona al món amb una mirada neta, amb coneixement i estimació però sense prejudicis. Girona+ és un llibre que ens parla del caracter de la seva gent, dels seus paisatges, de la feina que fan i amb què es guanyen la vida. Parla de la seva indústria, comerç, art i artesania, del seu disseny i de com la moda ha anat bastint un pol econòmic puixant i dinamic. En parla però també ens la mostra, amb unes fotografies i il·lustracions que en són el millor resum grafic.

En aquest llibre s''exposa com ha estat vist l''ós al llarg de la història al continent europeu i s''aprofundeix en festes tradicionals dels Pirineus entorn a la seva figura folklòrica: les Festes de