.

Fins l’arribada de la industrialització que dona uniformitat a la manera de vestir, al llarg de la historia han existit unes formes populars característiques en els vestits de la majoria dels catalan

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de 2010, els castells són les torres humanes que es construeixen a Catalunya amb la participació d''homes i dones, nens i nenes i que poden arribar fins a deu pisos d''alçada. Castells. Tocant el cel amb la ma ens ofereix de manera amena i rigorosa les claus per coneixer i gaudir d''aquestes efimeres i fantastiques construccions que, a mes d''una expressio de la identitat cultural catalana, son alhora metafora i realitat del treball solidari i del sentit de continuitat de la comunitatPatrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO desde 2010, los castells son las torres humanas que se construyen en Cataluña con la participacion de hombres y mujeres, niños y niñas y que pueden alcanzar hasta diez pisos de altura. Castells. Tocando el cielo con la mano nos ofrece de manera amena y rigurosa las claves para conocer y disfrutar de estas efimeras y fantasticas construcciones que, ademas de una expresion de la identidad cultural catalana, son al tiempo metafora y realidad del trabajo solidario y del sentido de continuidad de la comunidad.Castells (castles) are human towers built in Catalonia where men, women and children alike participate. These towers may reach a height of up to ten storeys and, since 2010, are Intangible Cultural Her...

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de 2010, els castells són les torres humanes que es construeixen a Catalunya amb la participació d''homes i dones, nens i nenes i que poden arribar fins a deu pisos d''alçada. Castells. Tocant el cel amb la ma ens ofereix de manera amena i rigorosa les claus per coneixer i gaudir d''aquestes efimeres i fantastiques construccions que, a mes d''una expressio de la identitat cultural catalana, son alhora metafora i realitat del treball solidari i del sentit de continuitat de la comunitatPatrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO desde 2010, los castells son las torres humanas que se construyen en Cataluña con la participacion de hombres y mujeres, niños y niñas y que pueden alcanzar hasta diez pisos de altura. Castells. Tocando el cielo con la mano nos ofrece de manera amena y rigurosa las claves para conocer y disfrutar de estas efimeras y fantasticas construcciones que, ademas de una expresion de la identidad cultural catalana, son al tiempo metafora y realidad del trabajo solidario y del sentido de continuidad de la comunidad.Castells (castles) are human towers built in Catalonia where men, women and children alike participate. These towers may reach a height of up to ten storeys and, since 2010, are Intangible Cultural Her...

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de 2010, els castells són les torres humanes que es construeixen a Catalunya amb la participació d''homes i dones, nens i nenes i que poden arribar fins a deu pisos d''alçada. Castells. Tocant el cel amb la ma ens ofereix de manera amena i rigorosa les claus per coneixer i gaudir d''aquestes efimeres i fantastiques construccions que, a mes d''una expressio de la identitat cultural catalana, son alhora metafora i realitat del treball solidari i del sentit de continuitat de la comunitatPatrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO desde 2010, los castells son las torres humanas que se construyen en Cataluña con la participacion de hombres y mujeres, niños y niñas y que pueden alcanzar hasta diez pisos de altura. Castells. Tocando el cielo con la mano nos ofrece de manera amena y rigurosa las claves para conocer y disfrutar de estas efimeras y fantasticas construcciones que, ademas de una expresion de la identidad cultural catalana, son al tiempo metafora y realidad del trabajo solidario y del sentido de continuidad de la comunidad.Castells (castles) are human towers built in Catalonia where men, women and children alike participate. These towers may reach a height of up to ten storeys and, since 2010, are Intangible Cultural Her...

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de 2010, els castells són les torres humanes que es construeixen a Catalunya amb la participació d''homes i dones, nens i nenes i que poden arribar fins a deu pisos d''alçada. Castells. Tocant el cel amb la ma ens ofereix de manera amena i rigorosa les claus per coneixer i gaudir d''aquestes efimeres i fantastiques construccions que, a mes d''una expressio de la identitat cultural catalana, son alhora metafora i realitat del treball solidari i del sentit de continuitat de la comunitatPatrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad por la UNESCO desde 2010, los castells son las torres humanas que se construyen en Cataluña con la participacion de hombres y mujeres, niños y niñas y que pueden alcanzar hasta diez pisos de altura. Castells. Tocando el cielo con la mano nos ofrece de manera amena y rigurosa las claves para conocer y disfrutar de estas efimeras y fantasticas construcciones que, ademas de una expresion de la identidad cultural catalana, son al tiempo metafora y realidad del trabajo solidario y del sentido de continuidad de la comunidad.Castells (castles) are human towers built in Catalonia where men, women and children alike participate. These towers may reach a height of up to ten storeys and, since 2010, are Intangible Cultural Her...

Aureli Capmany es va interessar sempre per la cultura popular. Des de l’Arxiu Municipal de Barcelonava seguir els costums i les tradicions de la ciutat, i també de Catalunya. En el Calendari de llege

El cançoner de Pineda (1931) es lobra mes emblematica de Sara Llorens, que la converti en la primera dona folklorista de Catalunya i una de les primeres dEuropa. Conte 238 cançons i 210 tonades. La recollida de material sinicia el 1902, pero diverses circumstancies, entre les quals lafeccio pulmonar que tenia, endarreriren la seva publicacio. Encara avui dia es una obra de referencia imprescindible.

Les rondalles -patrimoni immaterial de la societat- són la memoria d'una cultura, d'un poble, d'una família, de qui les narra. En aquest volum, mitjançant uns criteris d'elaboració propia, s'han transcrit i editat les nou rondalles que constitueixen el cor-pus rondallistic de Seros. Trobat al Fons Rossend Serra i Pages, el corpus fou manuscrit en el primer terç del segle xx pel folklorista Josep Fossas. Les rondalles es presenten ordenades i catalo-gades segons el sistema internacional d'Aarne / Thompson / Uther (ATU) i precedides de l'esbos biografic d'aquest folklorista fins ara desconegut. Tot lector, encuriosit o especialista, podra gaudir d'un boci de memoria serossana endinsant-se en l'estudi d'aquest rondallari.

Mariners i pescadors han narrat histories de la mar salada des de sempre, a casa o a la taverna, als nets o als grumets. Terra endins, les avies o els padrins han explicat munts de rondalles i llegendes, a la vora del foc, que tenen la mar i els seus misteris com a protagonistes. Les rondalles marineres han estat poc tractades i aquest llibre que teniu a les mans vol col·locar-les al lloc que els pertoca i donar-los lentitat propia que es mereixen. Amb aquests contes us convidem a embarcar-vos i solcar la Mediterrania. Podrem escoltar el cant de les sirenes i fugir dels maleficis de les bruixes marineres. Coneixerem dames encantades i pescadors de palangre, pirates ferotges amb cor de sucre i corsaris enamoradissos, illes exotiques i fons marins I, si ens acompanyeu, arribarem fins a les Ameriques i ens farem rics! Rics de fantasia, daventures i de coneixences. I ens capbussarem en aquesta mar de meravelles que, la imaginacio i la necessitat dexplicar-se el mon dels nostres avantpassats, han creat per a nosaltres i que conformen el seu llegat mes preuat. El llegat que ens permet saber qui som i don venim i que potser ens mostrara la ruta vers lestel que perseguim.

Divertits, ingenus i alliçonadors, Els Pastorets han aconseguit fer arrels profundes en la tradició cultural del nostre país i formen part dels records d?infantesa de molts catalans. _Les històries d

SelecciÓ dels materials recollits per Joan Tomà s arribats a lâ??Obra del CanÚoner Popular de Catalunya. En bona part procedeixen del famÓs â??Hereu Millâ??. Altres sÓn de dones asilades a la Casa de Caritat.

Per fer de pages era imprescindible contemplar la natura, i consequentment, calia donar un nom a aquests senyals del temps. Limaginari popular es molt fertil i per aixo sarribat a censar aquest recull. La globalitzacio estandarditza fins i tot aspectes de la cultura popular que, secularment, shan mantingut com un dels senyals didentitat de Catalunya i naturalment de cada poble, per petit que sigui. Lobjectiu de la present recerca dAlbert Manent i Joan Cervera es la de fixar, en el possible, els noms donats popularment i tradicionalment als nuvols, boires i vents de la Segarra, despres dhaver fet la mateixa recerca tambe a daltres comarques catalanes.

Manresa compta amb balls propis per a la imatgeria de la ciutat i per al bestiari del Correfoc; amb quatre esbarts que conreen la dansa tradicional catalana i la divulguen dins i fora del país; i amb un munt de centres de formacio que, des de lensenyament de la dansa classica, han anat evolucionant a noves disciplines dacord amb les darreres tendencies. Tambe, amb el ball esportiu, la ciutat ha conquerit fites importants arreu del mon. De fet, algunes de les escoles mes prestigioses daquesta modalitat de dansa son manresanes.

La Mulassa és un dels elements més participatius del Seguici Popular de les Festes de Santa Tecla a Tarragona. La publicació que teniu a les mans mostra l'evolució d'aquesta bèstia entremaliada i juganera, apareguda ja al pessebre menjant-se la palla del nen Jesús fins a l'actualitat, que ens fa córrer carrer Major amunt arribant a la font de la Plaça de les Cols, on sadolla la set de Festa.

En el cabalós riu de les llegendes, Girona, ciutat creuada per rius, hi té un lloc ben guanyat. La Torre Gironella, la Catedral, la Col•legiata i el Call, peró també altres indrets menys espectaculars, el carrer del Llop, la Font den Pericot, el Pont Major i el del Dimoni o el carrer Argenteria, configuren un itinerari de pedra i records per on avancen agafats de la má, en una corrua fantástica, Gerió, Carlemany, Sant Narcís, Sant Feliu o el Cap dEstopes, la Tolrana, la Bruixa de la Catedral, la Lleona o el Tarlá. Aquest llibre els convoca de nou, a tots ells i a uns quants més, i convida els gironins i els foranis a afegir-se a la corrua i, en passar les págines, a reviure els fets que els han convertit en llegendaris.

Aquest volum és la tercera edició, notablement ampliada, del llibret que va aparèixer amb el mateix títol l'any 1950, a cura de l'impressor i fotògraf berguedà Jaume Huch i Guixer (Berga, 1880-1961).

L'estudi del folklore català ha conegut en els darrers anys un important impuls a casa nostra, i això ha estat degut sobretot al mestratge exercit per Josep M. Pujol tant a través de la seva docència