Libros de Folclore catalán, página 3 de 8

Aplega per primera vegada les llegendes de reines, comtesses i heroines que han destacat en la memoria popular de Catalunya. Hi trobareu dones espavilades, astutes, enamorades, mares, guerreres, santes, bruixes, monges, cortesanes, malcasades, pelegrines, governantes o influents en la politica. Esquiven els rols establerts per la societat patriarcal, i fugen de la passivitat i la submissio, del marc estrictament domestic.

En el VII Simposi Casteller, s'hi debaten les qüestions centrals sobre la temàtica dels drets d'imatge que es deriven de les actuacions castelleres, un dels temes més actuals dins el panorama de les

NOVETAT DE GENER El X Simposi Casteller de Catalunya, celebrat a Valls dins les Festes Decennals de la Mare de Deu de la Candela 21 + 1, aborda tematiques en l'ambit social, en el tecnic i en l'enogastronomic. Els castells com a manifestacio al servei de la inclusio i la represa postpandemica de les festes patrimonials comparteixen forum amb l'aportacio de la dona al vessant tecnic d'aquestes arquitectures humanes, aixi com amb els avantatges i inconvenients que generen les declaracions de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Finalment, es posa en valor la vinculacio de la cuina i els castells, com a part indissociable de la vida de les colles i tambe el seu rol en les diades de llarga tradicio.

El cançoner de Pineda (1931) es lobra mes emblematica de Sara Llorens, que la converti en la primera dona folklorista de Catalunya i una de les primeres dEuropa. Conte 238 cançons i 210 tonades. La recollida de material sinicia el 1902, pero diverses circumstancies, entre les quals lafeccio pulmonar que tenia, endarreriren la seva publicacio. Encara avui dia es una obra de referencia imprescindible.

UN ATLES FANTÀSTIC QUE AGRUPA, PER PRIMERA VEGADA, ELS INDRETS CATALANS DE LLEGENDA La realitat no és el que els sentits ens inviten a creure. La realitat cal discernir-la, interpretar-la. En conseq

El llibre dels gegants de la ciutat ha estat editat per l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de la Coordinadora de Geganters de Barcelona. Com es diu en la introducció "el llibre esdevé una svia mescla entre la divulgació, l'anècdota, l'erudició de l'autor i la investigació". Amadeu Carbó ressegeix les petjades de les figures dels gegants a Barcelona, des del segle XV fins avui i el llibre ha defugit de l'aspecte cronòlogic. Com diu l'autor, "el lector pot fer una lectura 'a la carta' segons els interessos de cada moment, ja que els capítols poden llegir-se de manera aïllada"

L& x02019;any 1972 es va signar la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural, que estableix que determinats indrets de la Terra, que tenen un & x0201C;valor univer

_El Penedès llegendari_ és una capbussada en la rondallística del Penedès. Estructurat com un catàleg de llegendes amb un to de narració literària, pretén ser una eina de consulta i lectura per a tot

''any 2013 es commemoraran 150 anys de pessebrisme associatiu ja que l''origen de l''Associació degana del pessebrisme -l''Associació de Pessebristes de Barcelona- es remunta a l''any 1863. Amb mo

Per Nadal, els Catalans alimentem un tronc màgic, el tustem i ens caga regals. Quina simbologia oculta hi ha en aquest ritual? Només es fa a Catalunya? Quins són els seus orígens? Sempre s’ha celebra

Els instruments i les músiques són elements que ens remeten a una tradició i a una memòria compartida. La unió arcaica del flabiol i de la gralla solistes amb un grup de balladors que fan sonar pande

El llibre analitza el significat del vestit popular i com es diferencia del vestit tradicional, el vestit típic, el vestit regional o el vestit folklòric. Estudia la seva relació amb la identitat nac

Fins l’arribada de la industrialització que dona uniformitat a la manera de vestir, al llarg de la historia han existit unes formes populars característiques en els vestits de la majoria dels catalan

En aquest llibre s''exposa com ha estat vist l''ós al llarg de la història al continent europeu i s''aprofundeix en festes tradicionals dels Pirineus entorn a la seva figura folklòrica: les Festes de

La Festa Major dels Blancs i Blaus és la celebració gran de la ciutat de Granollers. Basada en una competició urbana entre colles identificades per dos colors diferents, la festa combina els actes ritualitzats a partir dun enfrontament real, esdevingut llegendari, entre dos rajolers del segle XIX, i les activitats que cada any renoven amb contundencia el programa festiu. La celebracio tambe aposta per una agosarada transposicio delementscarnestoltencs cap al cicle tematic de la Festa Major. Daquesta manera, Granollers ha generat un model propi, envel qual tambe destaquen, per la seva abundancia, els apats comunitaris i, per la seva trajectoria i excel·lencia, les tronades i el castell de focs. Us la presentem amb les paraules i els ulls de dos granollerins que la viuen amb passio i emocio. La Fiesta Mayor de los Blancos y Azules es la celebracion grande de la ciudad de Granollers. Basada en una competicion urbana entre pandillas identificadas por dos colores diferentes, la fiesta combina los actos ritualizados-a partir de un enfrentamiento real, convertido en legendario, entre dos ladrilleros del siglo XIX-, y las actividades que cada año renuevan con contundencia el programa festivo. La celebracion tambien apuesta por una atrevida transposicion de elementscarnestoltencs hacia el ciclo tematico de la Fiesta Mayor. De este modo, Granollers ha generado un modelo propio, Envel que tambien destacan, por su abundancia, las comidas comunitarios y, por su trayectoria y excelencia, las tormentas y el castillo de fuegos. Os la presentamos con las palabras y los ojos de dos granollerenses que la viven con pasion y emocion.

Per fer de pages era imprescindible contemplar la natura, i consequentment, calia donar un nom a aquests senyals del temps. Limaginari popular es molt fertil i per aixo sarribat a censar aquest recull. La globalitzacio estandarditza fins i tot aspectes de la cultura popular que, secularment, shan mantingut com un dels senyals didentitat de Catalunya i naturalment de cada poble, per petit que sigui. Lobjectiu de la present recerca dAlbert Manent i Joan Cervera es la de fixar, en el possible, els noms donats popularment i tradicionalment als nuvols, boires i vents de la Segarra, despres dhaver fet la mateixa recerca tambe a daltres comarques catalanes.

Divertits, ingenus i alliçonadors, Els Pastorets han aconseguit fer arrels profundes en la tradició cultural del nostre país i formen part dels records d?infantesa de molts catalans. _Les històries d