El patrimoni d'una ciutat com Barcelona el forma també el conjunt de festes que s'hi celebren cada any, que ens ajuden a descobrir i gaudir de les diverses visions i facetes de la ciutat, on

No és gens fàcil de definir el fet casteller o una colla castellera: els castells són cultura i integració, són patrimoni i temps lliure. A més a més, la història d'una colla castellera sovint està indestriablement unida a la història d'un barri i d'una ciutat. Nosaltres som la Colla Castellera dels Xiquets del Serrallo de Tarragona. Amb motiu del 20è aniversari de la Colla hem volgut retre un homenatge a la nostra revista Pinya Blava. A través d'una anàlisi sincrònica, és a dir, una investigació de tots i cadascun dels 25 números publicats, pretenem copsar en un llibre l'evolució de la Colla, del barri i de la ciutat. "20 anys de Xiquets del Serrallo explicats per Pinya Blava" és una crònica castellera, la història d'un moviment associatiu a l'entorn d'una Colla i alhora la narració de la vida d'un barri. L'interès d'aquest llibre sobrepassa els límits del món estrictament casteller. A través de fotografies, col·laboracions, reculls de premsa, anècdotes, xafarderies... podem saber com era el Serrallo i la Tarragona de fa 20 anys i quina ha estat la seva evolució. Paral·lelament, relatem la vida de la Colla i de la revista Pinya Blava. No es nada fácil de definir el hecho casteller o una colla castellera: los castillos son cultura e integración, son patrimonio y tiempo libre. Además, la historia de una colla castellera menudo está inseparablemente unida a la historia de un barrio de una ciudad. Nosotros somos la Colla Castellera dels Xiquets del Serrallo de Tarragona. Con motivo del 20 aniversario de la Colla hemos querido rendir un homenaje a nuestra revista Piña Azul. A través de un análisis sincrónico, es decir, una investigación de todos y cada uno de los 25 números publicados, pretendemos captar en un libro la evolución de la Colla, del bar

_A cos de rei_ és un recull i recapitulació de diversos treballs presentats a col·loquis i seminaris internacionals sobre l'activitat dramàtica produïda en les manifestacions festives fetes a l'entor

L'estudi del folklore català ha conegut en els darrers anys un important impuls a casa nostra, i això ha estat degut sobretot al mestratge exercit per Josep M. Pujol tant a través de la seva docè

A Mataró, la Festa Major es celebra en honor de dues joves, santa Juliana i santa Semproniana, que segons la tradició van néixer a l’antiga Iluro romana i van ser martiritzades a causa de la seva f

Basili de RubíEls consells del pare Basili de Rubí "no tenen altra finalitat que la d'auxiliar el pressebrista novell pel camí de la tècnica constructiva del pessebre estalviant-li de perdre's per vi

Cada any, coincidint amb la celebració del solstici d’estiu, a bona part dels pobles del Pirineu s'hi celebren les festes de foc de les falles, haros i brandons. Aquesta festa consisteix en baixa

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Quaranta-quatre narracions, en les quals uneix la veritat de les històries amb la imaginació. L'autor es fixa en la manera de ser de persones i coses enginyoses, i així explica la vida d'un pobre, ben intel·ligent, amb mal d'ulls, que pidolava pels pobles i es convertia en un honrat i decent alcavot entre els hereus, pubilles i cabalers. Entren, pels ulls, els diferents tipus: des d'un llenyataire, carregat de virtuts i de vicis, fins a les converses per passar el temps, entre el rector i un pixatinters d'una hidrolèctrica, o de l'Ajuntament, com també uns alemanys coneguts per les xaueres i trompades amb cotxes potents. Brots de Pi representa una tisana de la vida moral i rural generada dins aquelles valls. Il·lustracions de Josep Plana

Quan un no sexplica el que passa diu aixo es cosa de bruixes. El Lluçanes i els seus encontorns Bages, Osona, Moianes i Bergueda es un territori on encara avui els pagesos, pastors i antics traginers expliquen histories de bruixes plenes de maldat, daltres de bondat, les bruixes remeieres, que formen part duna cultura a punt de desapareixer a la Catalunya interior. Bruixes a la Catalunya interior conte histories, llegendes, creences i costums daquests personatges humans, pero amb poders extrahumans, que tenen la capacitat de transformar-se en diferents tipus danimals per no ser reconeguts al Lluçanes especialment els gats burells, tenen la facultat de volar, de desencadenar tempestats, provocar malalties, matar animals de les cases de pages i embruixar amb la mirada i amb fruites o llaminadures, etc. Us convidem que us capbusseu en aquest passat i que entre tots, per uns instants, mentre gaudim de la lectura del llibre el poguem reviure. Sentireu el toc de campanes per santa agata, el vent bufarut, veureu el que es la manyaga per un pastor, les trapelleries de les bruixes i com els mossens se les empescaven per atrapar-les.

Aureli Capmany es va interessar sempre per la cultura popular. Des de l’Arxiu Municipal de Barcelona va seguir els costums i les tradicions de la ciutat, i també de Catalunya. En el Calendari de lleg

La paraula"Calidoscopi"ve del grec antic"kalós", que vol dir bella,"éidos", imatge, i"scopéo", observar. Per tant, observar la bella imatge que ens ha deixat la història a Llívia és el seu objectiu.\

Cambrils festiu és un recorregut pel calendari festiu de Cambrils a través d'una selecció de fotografies i un text divulgatiu, atenent al solstici d'hivern, l'equinocci de primavera, el solstici d'estiu i l'equinocci de tardor. Aquest llibre, tal com ens indica Antoni Serés en el seu text introductori, "ret homenatge a totes aquelles dones i tots aquells homes que han contribuït amb el seu esforç i dedicació a fer possible que el Cambrils que heretem en aquests primers compassos del segle XXI puguem mostrar-lo al món com una ciutat amable, oberta, dinàmica i especialment rica en costums i tradicions festives. (...) Són les vivències patrimonials d'un poble actiu que, gràcies a la seva estratègica ubicació marítima, es fa gran de forma conscient, cosmopolita però en equilibri i respecte per l'espai urbà, l'entorn natural i la identitat humana." Dins el solstici d'hivern es fa referència a les Festes de Nadal, Reis, Sant Antoni, les Jornades de la Galera, el Carnaval, el Festival de Curtmetratges, la Festa de l'esport i les Jornades de la dona. Dins l'equinocci de primavera es parla de la Setmana Santa, Sant Jordi, les Jornades Interculturals i Solidàries, la Fira Multisectorial de Cambrils, l'Homenatge a la vellesa, la Fira del Cavall i la Fira Marítima de la Costa Daurada. Dins el solstici d'estiu es fa referècia a la revetlla de Sant Joan, la Festa Major de Sant Pere, l'Estiu Festiu, la Mare de Déu del Carme, el Festival Internacional de Música, la Nit d'Artistes, el Cambrirock i la Festa Major de la Mare de Déu del Camí. I per últim, dins l'equinocci de tardor es parla del Fòrum del Mar, dels Cicles de Memòria Històrica, de la Immaculada, de la Festa Major d'hivern i del Setge de Cambrils. Cambrils festivo es un recorrido por el calendario festivo de

Els cantadors, a dalt del cor, feien «retronar les parets de l?església!», explica emocionada una senyora de la vall d?Àssua. Qui eren aquests cantadors pallaresos? Com cantaven? El llibre que teniu