Libros de Folclore. Estudios y ensayos, página 7 de 26

En Vivencias de un Pregonero encontraremos el texto íntegro del Pregón de la Semana Santa de Benicasim 2017. Un anuncio de lo que el pueblo de Benicasim sabe que va a llegar. La anunciación esperada por todos aquellos que tienen en la piedad popular su forma de vivir y sentir. En estas líneas, el autor abre de par en par su corazón y se lo entrega al pueblo de Benicasim. Samuel toma la palabra en el mejor de los atriles para versar sus sentimientos por el Cristo Yacente, el Nazareno, la Virgen del Lidón, Santa María Magdalena, la Virgen de la Esperanza Macarena y Nuestro Padre Jesús del Gran Poder. Un viaje redondo y enlazado que empieza en Benicasim, para llevarnos a su Castellón natal y a su amada Sevilla, y volver a Benicasim para postrarse ante el Yacente. En la obra encontramos también las vivencias del autor, desde el instante de la llamada que te anuncia que vas a pregonarle a tu tierra, hasta los mismos instantes después del Pregón, cuando el sueño por fin se ha cumplido. Un recorrido que nos enseña los recovecos de la redacción de un Pregón de Semana Santa, dentro de la perspectiva más intimista. Pero no todo es fe y teología, porque el Pregón está lleno de vivencias cofrades y de recuerdos de la vida misma. Partes de un puzle que conforman un todo y convergen para dar forma a esta obra. La obra está escrita con el corazón y es para el corazón del pueblo cristiano de Benicasim. Con esto, el autor utiliza un lenguaje sentimental, con cariño desmedido y que tiene como fin mostrar al mundo el corazón de un cristiano.

En el VI Simposi Casteller es desenvolupen les qu?estions centrals sobre la durada de les actuacions castelleres i el nombre idoni de colles participants, d'una banda, i l'impacte economic i social dels equipaments i programes culturals, com es la construccio del nou Museu Casteller de Catalunya, de l'altra. Castellers, periodistes, historiadors, analistes i estudiosos d'ambits diversos donen respostes a aquestes preguntes sobre uns temes tan vius.

Premi Joan Amades de Cultura Popular 2002. Aquest llibre és el recull d'una part -creiem que ben significativa- de la cultura popular del massís. Hi són tractats temes tan rellevants com la salut (tant de les persones com del bestiar), els coneixements i creences sobre les propietats de les plantes, la climatologia, la influència de la lluna en l'agricultura o en altres àmbits, algunes pràctiques i tècniques agrícoles tradicionals, aspectes diversos de la vida quotidiana, dels pastors o de l'explotació tradicional del bosc, i apunts diversos sobre el coneixement que té la gent del medi natural. La tria no l'hem pas feta nosaltres; eren les mateixes persones amb qui conversàvem que anaven desplegant aquest ventall de temes tan suggestiu. Per això, hem preferit que, majoritàriament, siguin ells els qui prenguin la paraula -mantenint així tota la riquesa lèxica i la vivesa de la llengua parlada-, tot limitant-nos a posar un xic d'ordre en la diversitat de temes tractats, talment com si ens permetéssim, en certa manera, de conduir el fil de la conversa.

La lectura del text de Joan Amades posa en evidencia el paper central que tenia el diner en la societat catalana. Dubto que hi hagi un altre concepte que permeti recollir un refranyer tan abundant com el que Amades troba. El diner es central en la historia de les societats i, per tant, es logic que tambe ho sigui en la vida popular a casa nostra. No obstant, magradaria creure que, des dun punt de vista historic, el paper central del diner a la societat catalana es propi de les transformacions socials i economiques del moment en el qual neixen o es consoliden una bona part dels refranys i tradicions populars que surten en el llibre de Joan Amades.

Joan Amades aplega en Jocs de paraules i jocs de memòria l’enginy de jugar amb la parla dels nostres avantpassats, dels temps en els quals la transmissió oral tenia molta més força que l’escrita.

El Drac de la Geltrú celebra, aquest 2003, els seus primers 25 anys vivint la festa. Aquest, però, no és tan sols el llibre d'una entitat. L'autor i el seu equip de col•laboradors ha volgut situar el Drac en el seu context històric, entre 1978 i 2003. Aquesta bèstia geltrunenca neix d'un joc d'infants (és que hi pot haver quelcom de més bonic?) en una Vilanova i la Geltrú on es jugava al carrer i que treia el cap cap a una societat volgudament diferent. Si bé la iniciativa es gesta en el si d'una família geltrunenca, les ganes de fer coses noves, d'implicar-se en els models festius aportant-hi nous aires, motiven que de seguida la colla primigènia es vagi engrandint.