Libros de Cataluña, página 20 de 180

Aquest llibre ens convida a endinsar-nos en un món que, per bé que proper en el temps, ens apareix llunyà pel que fa a usos i costums. A mesura que anem llegint la història dels darrers campanars man

Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les

Josep Varela i SerraAra fa quinze anys de la mort de Maria Rúbies (gener de 1993), nascuda 60 anys enrere a Camarasa (La Noguera) En la seva breu vida, Maria Rúbies excel·lí en el camp de la pedagogia de la matematica: de fet fou la primera en publicar textos sobre el tema en catala (els celebres Fem matematica) despres de la Guerra Civil. En mig duna tasca pedagogica constant hi hague un intens parentesi dedicat a la politica: 1977-1988. Primer fou senadora en lanomenada legislatura constitucional i despres diputada a les Corts Generals (1979-1982). Escollida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, es retira aviat de la politica activa: la seva oposicio a la Llei del Joc fou la punta de liceberg dun desengany mes pregon. Defensa sempre una major autonomia per a Catalunya, i lus de la llengua catalana a lensenyament i lavenç en la igualtat de drets dels homes i les dones. Tota la seva vida estigue dominada per una gran religiositat. Abans del seu casament lany 1969, fou dirigent dAccio Catolica. Mai abandona les seves conviccions, aprofundides per la meditacio i les seves lectures.

El 1938 Barcelona pateix l'etapa més crítica de la guerra. Mentre els franquistes avancen i la política internacional abandona la República a la seva sort, a la capital catalana la manca de menjar i l'amenaça de bombardeig són el pa de cada dia. Al llarg de l'any, l'escriptor Cèsar-August Jordana va compondre per al setmanari Meridià una crònica punyent, aguda i mordaç, no exempta d'humor, d'aquells mesos decisius. Aquests articles, que inclouen algunes de les peces més brillants i combatives de tota la prosa escrita en temps de guerra, són un model de periodisme culte d'actualitat dins la millor tradició del gènere.

Aquest llibre, resultat d’una exhaustiva recerca, ofereix un primer inventari de la producció iconogràfica que les famoses batalles han generat durant dos segles. L’obra estudia també la fortuna que

3a edició del mapa del Collsacabra, inclou els trassats del GR-2, GR-151, PR-C 40 i sis itineraris per fer a la zona.

Després de l'èxit de Memòries de la Costa Brava aquest títol convida a rememorar una Barcelona immersa en una època de profunds canvis. Miserachs i Colita, amb la seva intel·ligent i atenta mirada, van captar les escenes més subtils i els contrastos més sorprenents d'aquells anys. El seu magnífic testimoni, reproduït en més de 300 imatges, es complerta amb els textos d'alguns dels protagonistes més actius de l'època.

El volum La Renaixença i la Ruta del Cister analitza i reprodueix les múltiples cròniques periodístiques i composicions líriques que generà la visita que, del 17 al 21 maig de 1882 i per iniciativa d

La Maternitat d’Elna en imatges és l’àlbum de fotos d’Elisabeth Eidenbenz, la jove mestra suïssa que va salvar d’una mort segura 597 nadons, fills dels exiliats republicans que malvivien en els camps

La riquesa del campus Mundet, situat al costat de la serra de Collserola, es fa patent en aquest llibre, que descobreix aspectes inèdits del passat, com la història del Palau de les Heures o l'existència del camp de presoners durant la immediata Postguerra (1939-1940). El Campus, que va néixer el 1996, és el resultat de l'adaptació dels edificis de les Llars Anna Gironella de Mundet del 1957, construïdes gràcies a una donació dels Mundet, fet que va esperonar a la Diputació a acabar l'obra iniciada abans de la guerra. En aquesta obra, es pot veure com el diàleg permanent entre el medi natural i el medi social, a través de l'acció humana, hi ha anat configurant una rica successió de paisatges. Els interessats a conèixer la natura podran copsar la riquesa de l'indret en geologia, flora i fauna a més de poder compartir reflexions entorn a la sostenibilitat al Campus; els qui desitgin aproximar-se als aspectes socials, podran conèixer les transformacions que s'hi han succeït, a través d'un recorregut pel passat que arriba al present, i descobrir-ne el patrimoni artístic, com a expressió de la integració de l'art en l'arquitectura. Un llibre per redescobrir el Campus Mundet i el seu entorn.

Aquest sisè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que correspon al Cicle de l’exili II, acull dos llibres més d’aquesta gran crònica sobre l’exili que Bladé va elaborar amb l’objectiu d

"La Guerra Civil de 1936 a 1939 ha estat un dels episodis més violents i sagnants de tota la nostra història. La magnitud d’aquell drama per a Caldes de Montbui i els relativament pocs anys transcorr

A Com mirar la tele sense prendre mal, el guionista Piti Español fa un repàs molt peculiar a l'actualitat televisiva, a les noves tendències de la televisió i a la història recent del mitjà i desenvolupa, en clau irònica i no per això menys certera, gairebé mig centenar de teories sorprenents que expliquen aspectes bàsics de la comunicació televisiva i que ens permeten entendre com es fa i com es veu la televisió. Des de la Teoria del Celobert (que mira d'explicar perquè a la televisió es crida tant), fins a la Teoria dels Wallenda (que ens fa entendre per què triomfen les sèries d'hospitals), passant per la Teoria del Toblerone (sobre els formats televisius), la del Monzó (sobre si és sexi o no el català que es parla a la petita pantalla), la de l'Hormona Desbocada (sobre les sèries d'adolescents) i la dels Ganivets de Cuina (que respon a l'eterna pregunta de "què és més difícil, fer riure o fer plorar?") a Com mirar la tele sense prendre mal Piti Español dóna les claus per entendre —i si cal, fer­— la televisió dels nostres dies.