Libros de Cataluña, página 24 de 178

"No sempre és possible la reconstrucció del passat històric amb la fotografia com a document fonamental. Encara és menys freqüent de poder-ho fer amb fotografies de gran qualitat i en perfecte estat

Lluís Permanyer presenta el libroEl Molino reabrirà sus puertas en 2010Ediciones en castellano y catalánEl Molino es mucho más que un café concierto. Es la historia viva de este género en Barcelona,

Aquest llibre és un recorregut pels prop de cent cinquanta anys d'actuació del moviment d'afirmació nacional, del naixement de la Jove Catalunya fins a la seva situació en iniciar el present segle. S'hi recullen els principals moviments, esdeveniments, assoliments, ofensives i fallides tant en el camp politic com en l'accio per la cultura i per la llengua catalanes.

El setge de Barcelona de 1713-1714 constitueix l'episodi crucial de la Guerra de Successió. Durant catorze mesos, els defensors de la ciutat van resistir l'exèrcit de les Dues Corones borbòniques, que ocupava ja la major part de Catalunya. Però aquell combat desigual no es va lliurar només amb les armes. També ho va fer en el camp de la premsa, com a gestora d'informació i conformadora d'opinió. Els defensors de la ciutat van publicar 42 números de la Gaceta de Barcelona, que ben aviat va prendre el nom de Continuación del diario del sitio y defensa de Barcelona. Per la seva banda, a Girona, les premses borbòniques imprimiren una Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña. Aquesta obra aplega ambdós textos, en versions facsímil i actualitzada, i els acompanya amb un ampli estudi introductori que situa les claus del setge i d'aquella peculiar «guerra dels papers».

Catalunya té la primera oportunitat, des de 1714, d’assolir la independència. Des de 1991, desenes de nacions del nostre continent l’han assolida. Formar part de la zona euro permet la separació d’Es

El 1939 Catalunya va patir una sagnia cultural, afegida a la bèl•lica, de dimensions difícilment igualables. Amb la Guerra Civil a punt d'acabar, els ports dels Pirineus van veure la llarga corrua de refugiats que deixaven la seva terra davant l'arribada imminent de les tropes dels sublevats. Entre ells, nombrosíssims intel•lectuals i artistes catalans, la majoria dels quals compromesos amb les institucions republicanes. Molts, especialment després de l'entrada dels nazis a París el juny del 1940, van seguir fugint a Anglaterra o al continent americà. D'altres van seguir en sòl francès, sota l'amenaça del règim de Vichy. Marta Pessarrodona ressegueix la història d'aquest primer exili, a França, dels Riba, Obiols, Fontseré, Rodoreda, Pi-Sunyer, Calders i tants d'altres. Tota la saba cultural d'un país condemnada de cop a sobreviure o assecar-se per sempre.

El libro es un selección de 25 cementerios de la provincia de Girona, en los que destacan elementos de diversa índole, que van desde su arquitectura, sus esculturas funerarias, su disposición, hasta sus elementos ornamentales naturales.A traves de la vision de Judit Pujado, autora del texto y las fotos, podemos contemplar estos cementerios como elementos arquitectonicos de gran valor, que suelen pasar desapercibidos a los visitantes. Ademas, la obra resalta las tumbas de escritores, politicos, escultores, nobles, etc., de especial relevancia.

Tret de la Fundació Noguera l' inventari de l' arxiu històric de protocols de Barcelona del segle XVIII.

Per coneixer els origens de Catalunya ens hem de remuntar als pobles barbars/germanics i, dentre aquests, en especial als francs i als gots visigots. Els reis francs carolingis nombraren els primers comtes de la GOTHIA des de finals del segle VIII, com Borrell I (798). Els gots visigots establerts a Aquitania des del 418 es traslladaren majoritariament al Narbones i als vessants del Pirineu Oriental com a consequencia de perdre la batalla de Vouille (507) contra els francs, territoris que durant mes de 400 anys passaren a denominar-se GOTHIA, don deriva GOTHOLONIA Catalunya, que capitanejada pel comtat de Barcelona, en temps en que Osona disputa-va la primacia eclesiastica a Tarragona, els seus dominis abas-taven des del Roine fins a lEbre, i la majoria dels primers comtes eren tambe dorigen got, com el mateix Guifre I Wifred el Pilos.

Se reúnen seis trabajos relativos a la deuda pública a largo plazo en la Cataluña de los siglos XIV y XV. La muestra de los casos estudiados y de las cuestiones abordadas es bastante representativa para continuar perfilando las diversas caras del endeudamiento público de las ciudades catalanas. En primer lugar, porque son objeto de estudio diversos tipos de realidades urbanas: medianas ciudades como Cervera, una pequeña ciudad como Sant Feliu de Guíxols, algunas pequeñas villas del Camp de Tarragona. Y en segundo lugar, porque es posible observar el fenómeno del endeudamiento censal tanto en el ámbito del realengo, como del señorío laico y eclesiástico.

Aquesta obra, escrita per un dels més rellevants especialistes en la història contemporània de Catalunya, és una síntesi lúcida i innovadora del moviment catalanista des dels orígens fins als difícil

Aquest segon volum dels Estudis d’història de Catalunya aplega treballs que l’autor ha publicat en llocs diversos i difícils de localitzar, amb l’objectiu que puguin arribar a un grup més ampli de le

Durant els anys de la dictadura franquista, Catalunya va patir una implacable repressió que va trasbalsar el país i les seves institucions culturals. El Palau de la Música Catalana en va ser una de les mes afectades. Mai com en aquella conjuntura no havia sofert un ultratge tan vexatori, vergonyos i immerescut. Aquestes pagines reviuen un dels periodes mes negres, penosos i humiliants al llarg d?una densa historia centenaria.

Catálogo de la exposición realizada sobre la mítica Rambla de Barcelona, Palau de la Virreina, del 26 de marzo al 24 de mayo del 2010.

Amb la claredat de judici que el caracteritza i des de la perspectiva privilegiada d'experimentat historiador, en aquestes Memories. De l'esperança a la desfeta (1920-1939) Josep Benet fa un repas dels anys d'infantesa i aprenentatge: des de la seva Cervera natal fins a l'entrada a l'escolania de Montserrat i el pas per l'academia Ramon Llull de Barcelona. Son els anys, de 1920 a 1936, de formacio d'un dels mes reconeguts intel·lectuals catalans contemporanis i de gran esperances personals i col·lectives. Esperances, pero, que aviat es veuen truncades per l'esclat traumatic de la Guerra Civil en la qual Benet es veu directament implicat: al dolor per l'assassinat d'alguns dels seus mestres seguira la crida cap al front amb la lleva del bibero fins que arribi la derrota.