Alegoria i metàfora del poema, de la creació poètica, poema del poema, Última ciència, amb un ric i barroc llenguatge ple d'imatges minerals, vegetals i animals, expressa, com desitjava Breton, la be
El pas del temps és implacable. Amb l'amor, amb el cos, amb els desigs i els entusiasmes. Els altres, però, no moren, no hi perden res, no dolen. El món pot arribar a er un munt de cossos, de mentide
Truman
