"Un mes al camp", classic del teatre rus del segle XIX, sorpren encara avui dia per la seva modernitatUn mes al camp, classic del teatre rus del segle XIX, sorpren encara avui dia per la seva modernitat. Autentic precursor de Txekhov, Ivan Turguenev va escriure aquesta peça quaranta anys abans de l'estrena de L'oncle Vania o Les tres germanes. Turguenev ja retrata a mitjan segle XIX la Russia aristocratica rural, un mon entre opulent i decadent, en que una familia conviu sota un mateix sostre amb criats i convidats. Els confins de la sang s'esborren, els limits de l'amistat es difuminen perillosament.Natalia, protagonista absoluta d'aquest drama que el mateix Turguenev qualificava de comedia, viu dividida entre la fidelitat al seu marit, Arkadi, i l'atraccio que sent pel jove professor del seu fill. Nomes un altre home la podra treure d'aquesta falsa dicotomia. I sense voler, fara mal a la seva pupil·la, Vera.a
Un fill, un llibre, un arbre és una comèdia de Jordi Silva sobre la reconsagrada mania que els humans tenim de decidir què necessitem per a sentir-nos realitzats; un combat entre els somnis i la vida
Texto de la obra 'Un día' de Merce Rodoreda, estrenada en el Teatre Grec de Barcelona el 27 de julio de 1993, a cargo de la compañía del Festival Grec 93. Una obra que Rodoreda rehizo para convertirla en una de sus mejores novelas, manteniendo sin embargo la idea que la hizo nacer: explicar la decadencia de un pais a partir de la caida de una familia.
Joan Guasp ens convida, en aquesta tragicomèdia boja i frenètica, a viure el 9-N des de dins, a través d una metafora surrealista de protagonisme col lectiu molt estrafolari. El procés independentista catala, tal com sempre han vaticinat els polítics antidemòcrates espanyols, es fa constitucionalment impossible, però triomfa gracies a l enginy, l humor i l esperit lúdic del poble de Catalunya. Una denúncia a tots els sistemes polítics autoritaris.
Un cabàs de rialles reuneix peces dramàtiques breus valencianes caràcter popular i festiu, representades i publicades en plecs solts durant el segle XVIII. Teatre de plaça pública, escenificat sense grans muntatges ni suport oficial, constitueix una modalitat dramàtica no sempre valorada de manera adequada, per la procedència popular. Les obres pertanyen a gèneres diferents entremesos, lloes, moixigangues que solien agruparse amb el nom de col·loquis. El volum recull mostres representatives d'aquesta mena de teatre, com Col·loqui nou de l'any 1729 i Entremès de la Sogra i Nora, anònims, Col·loqui entretengut, de Carles Ros, Junta secreta, de Carles Leon i Matraca d'un Mossot i un Estudiant, Joan Baptista Escorigüela.
Conta la història d’un pare i una filla, que recorren pobles i ciutats amb un insòlit espectacle que té a veure amb el mar, amb l’esperit del mar. Amb el seu camió arriben a una comarca tan interior,
Un retrat gairebé clínic d una família erosionada pels brots psicotics del seu fill de vint-i-tres anys, que s acaba convertint en un periple a través de territoris desconcertants de la personalitat humana, vorejant sempre els límits entre el conscient i l inconscient. Un projecte de col laboració amb la unitat de psiquiatria de l Hospital de la Santa Creu i Sant Pau que culmina amb la presentació d aquesta obra sorgida del treball que han dut a terme durant dos anys el dramaturg Enric Nolla i el director Antonio Simón-Rodríguez, compartint experiencies amb els pacients d un grup de terapia familiar.
Un nou exemple d'escriptura teatral contemporàniaEntre el 2002 i el 2006, el TNC va impulsar la primera etapa del projecte T6, dedicat al suport i a la dinamització de l'escriptura teatral contemporà
Si la producció narrativa de Lluís-Anton Baulenas i molts dels seus personatges no poden ni volen negar que aquest autor és una persona molt vinculada al teatre, la seua producció teatral, i ben especialment Trist com quan la lluna no hi es, te la virtut datraurens com una novel·la: gracies a la seua trama negra segrestadors, politics, crims destat, cabarets..., a un fons ombriu com la nostra postguerra i, encara, el rerafons suggestiu, lombra daurada de la inoblidable Marilyn.
