ANALECTES

«Sóc un amant dels antics, un que s’afanya a buscar-los.» Confuci no se sent creador, sinó transmissor. El seu objectiu és, en conseqüència, educatiu. No en va, les Analectes comencen amb una saborosa invitació al coneixement: «Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s’ha après: ¿que no és un goig, això?» A través de l’incansable amor a l’estudi caldrà anar construint l’home noble capaç de governar mitjançant la virtut. Amb un gran escepticisme, però, sobre els polítics: «“Els qui es dediquen a la política avui dia, ¿què tal són?” El Mestre digué: “¡Ai! Gent de poca talla; no cal comptar-hi.”» Les Analectes de Confuci són un dels llibres bàsics de la humanitat que han exercit una influència més àmplia i persistent. Precisament pel fet de constituir un dels llibres fonamentals del confucianisme —la tradició espiritual central que des de l’antigor ha vertebrat la civilització xinesa—, aquesta obra ha estat un referent essencial al llarg de les generacions per al món xinès i el seu àmbit d’irradiació en l’Àsia oriental. Tot i el seu estil atomitzat, anecdòtic, el·líptic, descontextualitzat, aparentment deixat a l’atzar, les Analectes ens ofereixen, després d’una lectura pausada i reflexiva, una imatge força viva i matisada d’un antic mestre, el seu entorn i el seu ensenyament.