Sinopsis de EL HOMBRE SENTADO EN EL PASILLO / EL MAL DE LA MUERTE
El hombre sentado en el pasillo describe, con la aparente frialdad de quien observa algo que le sobrecoge. A su vez, el protagonista de El mal de la muerte, aquejado de la imposibilidad de amar, contrata por unas noches a una joven en cuyo cuerpo él espera aún encontrar esa vida que le va. Marguerite Duras alcanzó una rara perfección con estas dos obras, que ahora publicamos juntas.
Ficha técnica
Editorial: Maxi-tusquets
ISBN: 9788483832189
Idioma: Castellano
Número de páginas: 80
Tiempo de lectura:
1h 48m
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
Fecha de lanzamiento: 01/03/2010
Año de edición: 2010
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Fábula
Fábula
Número: 299
Alto: 19.5 cm
Ancho: 12.5 cm
Grueso: 0.6 cm
Peso: 116.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Marguerite Duras
Nascuda el 1914 a prop de Saigon (Cochinchina), filla d'una mare mestra i un pare professor de matemàtiques, Marguerite Donnadieu va ser novel·lista, guionista i directora de cinema francesa, autora de L'amant o La vida material. Es va establir definitivament a França el 1932, on va publicar la seva primera novel·la (Les Impudents), sota el pseudònim de Marguerite Duras, el 1943. Les experiències que va viure amb la seva mare a Indoxina la van inspirar per escriure la novel·la Un dic contra el Pacífic, amb la qual es va donar a conèixer per al gran públic el 1950. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar a París amb la Resistència, per la qual cosa va ser deportada a Alemanya. Va ser resistent durant la Segona Guerra Mundial, comunista fins al 1950, i va participar activament en el Maig del 68. Va desenvolupar una intensa activitat en els camps del periodisme, la novel·la, el teatre i el cinema, i va escriure i dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. Va escriure el guió de la cèlebre pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida per Alain Resnais. Va morir el 3 de març de 1996 a París. Inicialment propera a la línia existencialista de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, després es va acostar als postulats del «nouveau roman» d'Alain Robbe-Grillet, tot i que les seves novel·les no es limiten mai al mer experimentalisme, sinó que deixen entreveure un alè intensament personal i viscut.