Malgrat que, algunes vegades, hom diu que no existeix un romancer valencià, aquest llibre és un argument clar en contra de tal afirmació i en recull un centenar, els que a l’autor li han semblat més representatius de la nostra poesia narrativa popular. Un capítol introductori ofereix unes consideracions adients a la qüestió i exposa una sèrie de dades sobre reculls anteriors que mereixen ser coneguts pel lector. A continuació presenta els romanços seleccionats amb la vida corrent i els humorístics i de festa. I ho fa d’una manera innovadora, ja que, dins de la gran varietat, n’hi ha d’antics i de moderns, d’evolucionats al llarg dels anys i de la transmissió oral, i de creats fa relativament poc de temps, de manera que mostra el nostre romancer com un fenomen encara viu dins de la cultura popular valenciana. 5é Premi Bernat Capó – Bancaixa de difusió de la cultura popular.