Lart de transgredir és el caminar irracional de lindividu davant duna negativa, duna diferència, dun no res. És simplement l(a)frontera interior projectadaen un territori físic, en un marc social col·lectiu, o bé en la representació artística dels gustos dels pobles. Pensar la frontera és evocar un concepte sorprenentment atractiu, per la seva força política, per la seva incidència humana. Però és, sens dubte, una porta per a defensar-ne lopció de la transgressió. Frontera com a espai de llibertat, on el límit esdevé llum; però frontera és també un indici de frustració, el trauma de lagressió sobre col·lectius diversos o sobre els individus. Aquest llibre està fet i pensat des de Perpinyà, però també a Barcelona, a Girona i al País Valencià, projectant-se cap als contorns dEuropa... És la proposta dun experiment o, encara més, la plasmació dun seguit de reflexions dutes a terme individualment, i també en comú, des dàmbits professionals i sensibilitats diferents, però totes amb la coincidència dun espai d(a)frontera, dun món de debat per a superar i resilienciar les fronteres. Els pensaments de la filosofia i la llengua són, juntament amb la història i la política cultural o econòmica més pràctiques, la manera com safronten i sassumeixen les pors interiors, és a dir, les veritables possibilitats de futur. I és que parlar de frontera és senzillament això: acceptar-la, conèixer-la, transgredir-la. Les paraules i les fotografies daquest llibre són experiments personals per anar més enllà i transgredir tota frontera psicològica o suprapolítica.